Què tinc?

Què tinc? No gaire.

Però tinc més del que em cal per ser feliç.

Ben mirat, tinc molt.

La convicció que no pas el qui crida més fort posseeix la raó;

ni el qui crida més fort, ni el qui diu més estirabots, ni el qui escriu o parla amb més seguretat.

No... no tinc gaire.

Però tinc tant!

Tinc la decisió de no tenir, si per tenir haig de deure;

la no necessitat de tenir;

la capacitat de mirar i veure;

el coneixement de la meva pròpia misèria;

de les meves nafres i dels meus topants;

el meu grau de bogeria i d'imperfecció.

Tinc molt poc; i no vull més.

La fe en l'existència, l'amor estrany als enemics,

la fe en un déu que ningú no m'ha sabut mai descriure,

la dèria per la llibertat,

la tranquil·litat d'estar en mans de l'existència com la fulla que el vent du.

Els nassos per canviar d'idees per fidelitat a la veracitat de les asseveracions.

I la barra de parlar i d'opinar fins i tot

quan són a prop els qui lamenten la meva dissidència

i s'enfaden com mones.

Tinc ben poc

i no vull més;

l'esperança en la rectificació dels errats,

entre els quals sovint m'incloc;

la convicció que l'univers va sol, i que aquesta realitat és un miracle;

el goig per la bellesa de la natura, que em nego a condemnar;

l'amistat amb la mort, que sé un miratge;

i la sensació que continuament haig d'estar agraint l'ésser,

perquè existir és un privilegi.

Tinc poc,

i m'aterriria tenir més;

tinc fins i tot la ràbia per tots aquells

que no tenen ni el mínim que els cal:

l'amor d'uns pares, l'educació vers l'amor,

el blat, l'aigua i el foc d'una llar.

Tinc la impotència de poder tan poc,

i vull tenir sempre aquesta impotència i aquesta ràbia,

no fos cas que m'acostumés a l'horror i no el veiés,

i deixés de lluitar pel blat de tots.

Què tinc? No gaire.

Però tinc molt.

Més del que em cal per ser feliç.

No em doneu res; que ja ho tinc tot.

En tot cas, aparteu-vos una mica,

que em tapeu el Sol,

però no marxeu gaire lluny,

que us estimo.

Deslliureu-me, això sí, dels llasts que m'alenteixen;

de la tela que em roba el contacte amb els elements;

de la droga que m'allunya de la bellesa de la realitat;

del desig d'arribar, de tenir, de poder... que em deixa cec;

de la por als crits i als renecs dels supersavis

que s'enutgen com micos perquè no tinc les seves idees o la seva perfecció;

de la influència dels que es lamenten de la meva felicitat.
Tinc... Què tinc?
Un tros de cel, un bosc, una platja buida

un somriure, la lentitud del temps,

la no possessió, l'immersió en l'ínstant;

o la senzilla contemplació d'un raig de llum

dins l'aigua d'un vas.

.

.