Bo i ser Nadal, tot s'ha de dir, després de l'abús d'aliments, neons, estridències, consum... un enyora, des de la foscor del fred, aquells espais de llum que quan la calidesa torni, ens acolliran amb una tendresa especial.
Des d'aquest temps de festa i soroll, recordo els paradisos eterns que conservo a dins enmig del fred i de les veus desafinades d'uns veins que celebren un sopar de Nadal d'aquells tan tradicionals...
Repeteixo, i mai no me'n cansaré, fraternitat i tendresa per tothom.
Però ara permeteu-me substituir els turrons, les cintes de colors i les "sambombes" per una cala perduda enmig de la natura, i res més.
BON NADAL!
No comments:
Post a Comment