Els aiguamolls, prop de l'hivern, apareixen com adormits; reunions de cigonyes planificant l'intendència del fred; un faisà solitari cercant alguna cosa per endur-se al pic; vols rasants d'una bonior d'aus que deixen solcs a la superfície de les basses; canals immòbils, amb la capa de verdet intacte, com un vidre esmerilat. Al lluny, la neu del Canigó; per llevant, la platja i la mar enfadada. Des de la platja, un altre cop la neu i el cel que per moments es forada i deixa passar un raig revelador de pureses ancestrals.
.
.
No comments:
Post a Comment