Al llarg dels últims dies he realitzat un petit exercici de pràctica literària improvisada. Sense argument, m'he llançat a escriure una història que no sabia on em duria, com aquell que sense destinació, agafa un camí indeterminat. M'he acostat a un Betlem etern, de ficció, gratant dins els racons dels meus records i del meu inconscient.
Poso punt i final a aquest exercici que he portat a terme més com a disciplina d'aprenentatge que per gust. El meu camí literari és un altre: necessita que l'argument estigui perfectament definit abans de començar a traçar un sol mot; necessita, també, caminar per escenaris no escrits, i el de Betlem ha estat escrit i reescrit un munt de vegades; necessita la frescor de la neu, del bosc, de la natura, austeritat de mots i un xic de poesia amagada rere una prosa curta. Tot plegat ben diferent a aquest Viatge al Pessebre que deixo en aquest blog com una ofrena a l'exercici de dit, sense més pretensió que fer footing (literàriament parlant).
Aprofito per a desitjar un BON NADAL a totes les persones de la humanitat: laics i creients, jueus i gentils, protestants i catòlics, budistes, agnòstics, ateus, arbitres de futbol, dentistes, controladors aeris, ministres, botiguers, fabricants de mitjons, cantants, tertulians de televisió...
Digueu-li soltici, Nadal, Quetzcoatl o Festa de la Llum... Que duri molts anys la festa que reivindica l'amor i la fraternitat entre totes les consciències.
.
.
No comments:
Post a Comment