Si necessités els altres per ser feliç, i els busqués i els tractés a causa d'aquesta necessitat, els convertiria en instruments, i en conseqüència els estaria utilitzant. El fet de no necessitar els altres, i d'assumir que no els necessito per a ser feliç, em permet estimar-los; perquè l'amor només ho és si continua sent quan no rep res.
Òbviament, com a éssers socials, ens necessitem mútuament, però no pas com a condició per a ser feliços sinó per raons d'intendència, de funcionament mental, d'educació, de supervivència... La satisfacció d'una persona, encara que no ho sembli, sempre depèn només d'aquesta mateixa persona; per això la nostra relació amb els altres ha de buscar només els altres, i no pas allò que dels altres volem aconseguir. Només podem estimar bé si tenim clar que, des del punt de vista de la satisfacció existencial, no necessitem a qui estimem. Potser aquest missatge que exposo sembla dur, esquerp o individualista, però em temo que és cert. Si no trobem la felicitat en nosaltres mateixos, no la trobarem enlloc. I res extern a nosaltres mateixos ens proporcionarà una felicitat que només depèn de la nostra capacitat de “veure” i de la nostra actitud front aquesta visió.
Tot això no impedeix que poguem ser feliços amb els altres, i que poguem intentar ajudar-los en el seu camí existencial; però seran ells els qui trobaran o no la seva felicitat, no pas nosaltres els qui els l'ensenyem o els la proporcionem. Les persones només som capaces d'aprendre, l'exercici d'ensenyar és una tasca utòpica que ha de limitar-se a disposar qui aprèn davant les condicions més adequades per l'aprenentatge. Només s'aprèn. Gairebé mai o quasi mai s'aconsegueix ensenyar. El mestre ha d'ajudar l'alumne a aprendre; però és l'alumne qui ha d'aprendre.
Una mica, tot això, em porta a pensar en els rànkings, els premis, els seguidors, els fans... Quan ens alliberem de tot allò que ens jutja, ni que sigui positivament, la nostra tasca esdevé gloriosa, perquè té un valor per ella mateixa i no pel que els altres ens regalin a causa de la nostra activitat. Només ens necessitem a nosaltres. Els altres, els hem d'acollir i de buscar no pas perquè ens donin alguna cosa, sinó per ells mateixos; tot i que, si ho pensem bé, ens adonarem que el goig de buscar-los i de servir-los per ells mateixos ens dóna molt i molt.
.
.
No comments:
Post a Comment