Forma part de la
plàcida vida ciutadana dels caps de setmana, apropar-se al centre de
Terrassa i escoltar les paraules d'un dels candidats a president de
la Generalitat a les properes eleccions del 25 de novembre. I més
quan estem davant d'unes eleccions que haurien de ser diferents; unes
eleccions on les diferències entre els partit polítics es
minimitzessin davant la necessitat de tot un poble a poder decidir,
que ve a ser el mateix que la necessitat que té tot un poble de ser
reconegut com a poble.
Canviant de tema, hi ha hagut algú que aquesta setmana ha pronunciat
l'asèptica i buida frase “De la lengua no se come”, com volent
dir que en comptes de defensar la llengua catalana hauríem de
preocupar-nos de la feina i de l'economia. L'estupidesa d'aquests
mots llueix per tots cantons; sobretot tenint en compte que la
independència és important no només per la llengua, sinó per la
feina i per l'economia, i tenint en compta, també, que potser “de la
lengua no se come” però que és ben cert que “sin la lengua no
se vive”, sense la llengua no es viu, sense el dret a conservar i a
tenir cura de la nostra llengua, de la nostra cultura, de la nostra espiritualitat... les altres realitats materials de la
vida perden pes. No vivim només per menjar, defecar i
dormir; vivim per a crear, per a estimar, per a enriquir la identitat
individual de cada persona i la identitat dels pobles com a creadors
de cultura. La cultura i la ciència formen part dels tresors essencials de la humanitat, i si no són, no val la pena ni menjar.
.
No comments:
Post a Comment