Es
percep, rere aquesta gran mirada, una ànima gran; necessitat d'afecte,
de contacte físic, de proximitat conscient. El cavall busca l'humà,
cerca una consciència capaç d'oferir afecte. Si t'allunyes, et
segueix, et mira, et parla. Apareix com un parent llunyà, tan
semblant a nosaltres que gairebé es podria dir que en essència
som iguals; com si totes les vides, i especialment les dels grans
mamífers, no fossin res més que diferents manifestacions d'una
única realitat que evoluciona vers l'amor. Els cavalls i nosaltres
cerquem l'amor, necessitem l'amor,vivim per l'amor; quan substituïm
l'imant de l'amor per qualsevol altre obsessió, ens apaguem.
1 comment:
Un cavall és la senzillesa més pura de l'home, l'elegancia, la sobrietat, la integritat. Demostra l'amor i efecte quan se l'hi dona, s'espanta quan tu en tens por. És per sobre de tot, la sinceritat, sense maldad ni interessos. M'agrada molt l'última frase, crec que transmet molt bé el que vols dir. Felicitats pel bloc!
Post a Comment