Al
pas de les vaques, s'arriba a Saut deth Pish.
Més aigua espoltrida
enduta per la gravetat en la seva naixença pura.
Totes les naixences
són pures. Les aigües, com els humans, neixen netes i diàfanes.
Besllumen tots els colors del sol i del paisatge. Es desboquen amb
il·lusió vers un destí que sembla que escullin. Ho omplen tot de
vida. Expliquen la vida i el seu sentit. Últimament he llegit que
l'ésser humà viu a la recerca d'un sentit per a la seva vida. Mirar
aquestes aigües, i les muntanyes, i el gemat de l'herba, i els ulls
tranquils de les vaques... explica aquest sentit. No és cert que el sentit s'escapi. Tot és clar. Tan clar com el silenci de les
muntanyes. El misteri de l'existència crida tan fort en aquest
silenci que fóra impossible, per a mi si més no, no sentir-lo.
Eixorda el que sóc, aquest misteri, que aquí ja no ho és i que em fa
respirar. És com si, rere tot això, percebés l'explicació de tot,
i allò que veiés fos d'una naturalesa tal que em fes dir: "no us
amoïneu, no us atrafegueu gaire, que el que ens espera és
grandíssim". No cal fer trampes per arreplegar res, ni un bocí de
plaer, ni un cèntim, ni un euro, ni una casa, ni un milió d'euros,
ni el triomf més gran en qualsevol empresa. Allò que hi ha, rere el
vel del misteri, és tan bo, que no cal fer trampes per a res. Per
contra, qui sigui que ho ha establert mereix tot el meu agraïment i tota la meva fidelitat.
No comments:
Post a Comment