Recordo, ara ja fa uns quants anys, quan vaig descobrir aquesta interpretació a YouTube. Era una època en què YouTube no limitava la recerca de vídeos publicats als més vistos o als més valorats com ara; abans, existia la possibilitat de cercar els més recents de tot el món, encara que només els haguessin visualitzat tres persones; i em va sortir aquesta joia.
Per a mi, potser és una de les definicions més perfectes de felicitat: el jardí d'una casa, un grup d'amics o una família, un capvespre, una conversa bonica, una cançó espontània que no busca el lluïment sinó la comunió, i aquesta melodia i aquesta lletra.
La música té aquest sentit: compartir, sentir en grup, creure en realitats que ens superen, esperar allò que sembla impossible, anhelar un misteri que ens supera, descobrir que el bé triomfarà malgrat els cops a la vida i els atacs d'una substància misteriosa que ens fa mal. Hi ha una realitat que ens estima i que es fa present quan uns quants humans, sense proposar-s'ho, sense concretar-ho en pensaments, creuen que es fa present i que és més poderós que la mort.
"I'll be seeing you", t'estaré mirant.
T’estaré mirant
en tots els vells llocs familiars
que aquest cor meu abraça
tot el dia.
En aquell petit cafè
al parc de l'altra banda
al carrusel infantil,
als castanyers,
al pou dels desitjos.
T’estaré mirant
en cada dia d'estiu bonic
en tot allò que és senzill i alegre;
sempre pensaré en tu d'aquesta manera.
Et trobaré
al sol del matí.
I quan la nit sigui nova,
miraré la Lluna
i t’estaré mirant.
T’estaré mirant
en cada bonic dia d'estiu
en tot allò que és senzill i brillant;
sempre pensaré en tu així.
