El nen, perfumat i clenxinat, bada per la finestra.
"Jordi, afanya't...!, que fas tard...!"
A l'aula, la mestra passeja nerviosa.
"Us queden cinc minuts per acabar. No us encanteu...!"
Al pati, el temps vola; les busques del rellotge avancen embogides. El temps del lleure, adelerat, esgota el cor. I mentre tornen a classe, la mestra els escridassa:
"Vinga...! Que sou més lents que el poder judicial...!"
Dissabte, al camp d'esports, el seu pare s'esgargamella:
"Jordi, collons, fes el favor de moure el cul...! T'han lligat ploms a les cames... o què? Si us guanyen els dels escolapis, et deixaré sense paga...!"
El pare dina amb un disgust: en Jordi s'ha fet un gol en pròpia porta. El nen resta immòbil, contemplant la superficie lluent de la cullereta de plata que sosté entre els dits.
"Què... T'acabes el flam...? Espavila que se t'ajuntarà amb el sopar...!"
Més tard, darrere la porta del bany, la iaia l'apressa:
"Jordi... Què estàs fent? Per què trigues tant...? Vols acabar d'una vegada, marrà...!"
A la nit, el nen engega el televisor i escolta la veu de la Consellera d'Interior: "Els conductors han d'entendre que no s'ha de córrer. Només així aconseguirem de reduir els accidents."
