Potser la manera més noble de morir per un infermer és protegint vides, protegint persones de la violència de les bèsties humanes.
Potser el món se salvarà gràcies a tots aquells que consideren el problemes dels altres com els seus propis problemes.
Potser l'amor per la llibertat, la democràcia i els drets humans, de tantes persones dels Estats Units, que aquestes últimes setmanes viuen exiliats dels ideals amb els que han crescut, esdevindran la llavor d'un demà lluminós, que farà que en mirar enrere, en mirar el present on som ara, s'avergonyeixin generacions senceres.
Alex Pretti, un infermer de 37 anys, va perdre la vida a mans dels agents de l'ICE mentre intentava defensar dues dones durant una manifestació. Els fets, capturats en diversos vídeos, mostren com Pretti, desarmat i amb un telèfon a la mà per documentar l'acció policial, va ser sotmès i tirotejat en qüestió de segons.
Les imatges analitzades, i difoses públicament, mostren com un agent va empènyer una dona al carrer, enmig dels crits i dels sorolls de la multitud. Pretti, que es trobava a prop gravant l'escena, va intervenir posant el seu braç al voltant d'ella per protegir-la. Moments després, un segon agent va empènyer una altra dona, i Pretti es va interposar entre ella i l'oficial. En resposta, l'agent li va ruixar una substància irritant directament als ulls. Pretti va girar el rostre i va alçar una mà oberta, mentre sostenia el dispositiu mòbil amb l'altra. En cap moment no es percep cap objecte amenaçador a les seves mans.
Les gravacions des de diferents perspectives revelen com l'agent va agafar Pretti pel braç, i com ràpidament s’hi van unir més oficials. L'home va ser llançat a terra, amb almenys mitja dotzena d'agents a sobre. En una de les seqüències, es veu un oficial colpejant-lo al cap. Gairebé immediatament, un company seu va obrir foc. Es van escoltar fins a deu trets en cinc segons. Els agents es van retirar mentre l'home jeia immòbil.
Pretti, originari d'Illinois i criat a Green Bay, Wisconsin, era conegut per la seva dedicació als altres. Durant els seus anys d’institut, va destacar en esports com el futbol americà, el beisbol i l'atletisme al Preble High School, i va participar en activitats com els Boy Scouts i un cor local. Després de graduar-se en biologia, societat i medi ambient a la Universitat de Minnesota el 2011, va treballar inicialment com a investigador científic abans de formar-se com a infermer.
En el moment de la
seva mort, exercia a l'hospital de veterans de Minneapolis, on els
companys el recorden com algú amb un humor contagiós i una passió
inquebrantable per la cura dels pacients, especialment dels
exmilitars.
Vivia sol en un petit complex residencial a poc més
de tres quilòmetres del lloc dels fets, on els veïns el descriuen
com un home pacífic i sempre disposat a ajudar. En el seu temps
lliure, gaudia de la natura i del ciclisme, equilibrant les llargues
jornades laborals amb moments de relaxació a l'aire lliure.
La
implicació de Pretti en les protestes va sorgir de la seva profunda
indignació davant les operacions de l'ICE i de les polítiques del
govern de Trump, especialment després de la mort de Renée Good, que
va desfermar manifestacions arreu del país. Alex Pretti se sentia
destroçat per les injustícies creixents, com les detencions
arbitràries i la separació de famílies; en un clima que cada
vegada s’assembla més al del Berlin dels anys trenta a l’Alemanya
nazi, amb la caça de persones i la violència que se salta tots els
paràmetres de la democràcia nordamericana. Setmanes abans, la
família li havia advertit sobre els perills de les marxes,
aconsellant-li que es mantingués prudent.
L'alcalde de Minneapolis, Jacob Frey, va condemnar durament l'acció en una conferència de premsa, acusant l'administració federal de sembrar el terror a la ciutat. "Quant de temps més haurem d'esperar perquè aquesta bogeria s'aturi? Quantes vides més s'hauran de perdre?", va qüestionar, exigint el final immediat de les operacions.
Aquest succés ha generat un clam per la justícia i ha posat en relleu les tensions entre les forces federals i les comunitats locals, en un context de protestes creixents contra les pràctiques migratòries.
La família de l’Alex Pretti ha emès un comunicat que ha donat la volta al món:
Comunicat de
la Família
Estem
desconsolats, però també molt enfadats.
L’Alex era una persona de bon cor que estimava molt la seva família i els seus
amics, i també els veterans estatunidencs als quals cuidava com a
infermer d’UCI a l’hospital de veterans de Minneapolis. L’Alex
volia marcar la diferència en aquest món. Malauradament, no estarà
amb nosaltres per veure l’impacte que va tenir. No faig servir la
paraula «heroi» a la lleugera. Tot i això, el seu darrer pensament
i acte va ser protegir una dona.
Les mentides repugnants que
l’administració ha dit sobre el nostre fill són reprovables i
fastigoses. L’Alex clarament no tenia cap arma quan va ser atacat
pels matons covards i assassins de l’ICE de Trump. Tenia el telèfon
a la mà dreta i la mà esquerra buida aixecada per sobre del cap,
intentant protegir la dona que l’ICE acabava d’empènyer a terra,
mentre li ruixaven gas pebre.
