.
.
A l'agost del 2004, davant d'una forta pressió integrista per a defensar les "excel·lències" de la separació de sexes a les escoles, vaig escriure un article que mai no hauria dit que fóra necessari d'escriure al segle que estem i després de tot el que s'ha vist i s'ha viscut. Però les ideologies són una mena de caragol que oscil·la de la dreta més dretana a l'esquerra més esquerrana, i viceversa, sense trobar un punt de seny que aconsegueixi l'estabilitat.
A continuació l'escrit que em van publicar al diari de Terrassa l'agost d'aquell any.
A favor de l'educació mixta
El president Bush, a l’any 2002, va anunciar que el seu govern fomentaria la creació d’escoles separades per sexes al sistema públic dels Estats Units; seguint la creença, fortament arrelada a determinats sectors educatius conservadors, que aquest sistema beneficia els resultats acadèmics de nois i noies. A l’any 1992, l’associació americana de dones universitàries (AAUW) va afirmar que les noies no rendien el suficient a les escoles mixtes perquè resultaven discriminades. Sis anys més tard, però, la mateixa associació va rectificar la seva proposta en adonar-se que a les escoles separades, el rendiment acadèmic tampoc no millorava. Cal anar molt en compte amb les estadístiques, perquè són l’instrument perfecte per a la manipulació demagògica en favor de conclusions favorables a grups de pressió ultraconservadors. A l’hora de sopesar el rendiment escolar cal tenir en compte les característiques socials i familiars dels grups de població que s’estudien, perquè aquestes característiques influeixen molt més en els resultats acadèmics que no pas la influència que pugui exercir-hi la separació o no separació per sexes.
Sigui com sigui, la millora del rendiment acadèmic no és un argument que pugui estar per damunt de valors com la igualtat, la no discriminació, la tolerància, l’aprenentatge de la pluralitat, el respecte a les diferències, i l’educació de la convivència entre els sexes. És més important aprendre a conviure en la diversitat que treure un punt més o un punt menys en les qualificacions. L’escola ha de ser molt més que una simple instrucció intel·lectual. El perjudici social que pot provocar el desconeixement entre els sexes no es pot minimitzar. És necessari que un nen pugui aprendre que pot arribar a ser company i amic d’una nena, i no només amant, pretendent, o en el més terrible dels casos posseidor. És necessari que descobreixi que la bellesa d’un rostre no és sinònim de perfecció de caràcter o de virtuts, que la bellesa de la nena tampoc no és un document que li atorgui al nen el dret i la propietat damunt la nena. És convenient que els nens i les nenes descobreixin que l’amistat no té fronteres, que la diferència sexual no ha de ser un element que violenti o allunyi les persones, que es pot treballar en condicions d’igualtat entre nens i nenes sense por ni tràngols. És necessari que els nens s’eduquin adonant-se que no hi ha tasques femenines i tasques masculines, que poden treballar en equip nens i nenes, i que perdre alguna vegada quan es competeix amb una nena no té res de vergonyós. Cal que alguna vegada els joves es trobin en situacions de conflicte o competició per motius sexuals, per tal d’aprendre a superar el problema i adonar-se de l’absurd de certes actituds. A viure s’aprèn vivint. Tot això requereix una coeducació des de la infantesa fins a l’edat adulta; evitant la filosofia de la separació, que és la filosofia de la por, la por que fa fugir de la realitat, en lloc d’ajudar a assumir-la. Evitar el conflicte a la infantesa i l’adolescència, mitjançant ambients de cotofluix, equival a no tenir superats aquests conflictes a l’edat adulta, equival a guardar en algun racó de l’inconscient una concepció de la diferència sexual que situa la masculinitat per damunt de la feminitat, que allunya l’home de la dona, i que engega el temor i la confusió en l’home quan les estructures mentals trenades durant la separació de sexes trontollen davant la imparable i sortosa progressió de la igualtat de drets entre els homes i les dones.
L’Assemblea General de les Nacions Unides, el 18 de Desembre de 1979, en la resolució 34/180, va ratificar la convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona. Aquesta convenció, en la seva part III, article 10, afirma que els estats que aproven la convenció adoptaran totes les mesures apropiades per tal d’eliminar la discriminació contra la dona, a fi d’assegurar-li la igualtat de drets amb l’home en l’esfera de la educació. A l’apartat c del mateix article parla de l’eliminació de tot concepte estereotipat dels papers masculí i femení en tots els nivells i en totes les formes d’ensenyament mitjançant l’estimul de l’educació mixta.
Separar a l’escola, és separar a la vida. L’educació ha de donar importància no tan sols als conceptes sinó a tots els aspectes de la vida de les persones, no només al que és avaluable i puntuable, sinó a tot el que influirà en la vida adulta. Davant la creixent onada de violència de gènere, cal dedicar tots els esforços a l’educació de la convivència entre els sexes, i no subordinar-ho a un èxit acadèmic d’importància discutible. Si posessim com a absolut educatiu la qualificació numèrica podríem arribar a justificar la separació per classes socials, per races, o pel fet de ser immigrants o no immigrants, tot afirmant que d’aquesta manera s’atendria millor als alumnes i les seves peculiaritats. És obvi que tal separació provocaria en un futur perjudicis socials insuperables.
Hem d’abandonar els estereotips sexuals que molts atribueixen a diferències biològiques, però que en realitat són rols assumits de vegades de manera inconscient durant l’educació; rols que beneficien els qui volen fer inamovible una tradició moltes vegades injusta i ofegadora, per tal de mantenir privilegis, creences establertes i morals imposades.
.
