Recordo una nit dormint a l'estació de
Vacarisses quan caminàvem cap a Montserrat des de Terrassa. Un
adolescent criticava una noia que no hi era present, deia que era
estúpida, repel·lent, insuportable, fastigosa. Jo no coneixia ni
l'adolescent que criticava, ni la noia criticada, però només
sentint els seus mots vaig percebre la seva animalitat. El nen, noi,
xicot... era un exemplar d'Homo sapiens odiant, mogut per una pulsió
ancestral que domina la ment i mou a inventar la persona en qui es pensa, exagerant els seus defectes, amagant les seves virtuts, per a poder
combatre-la i esborrar-la.
L'Homo sapiens és una bèstia perillosa,
perquè sovint s'inventa la realitat, modificant un substrat objectiu
real, per tal de moure-ho tot cap a la posició en què el seu ego
queda més protegit o aconsegueix mes poder.
N'he vist molts d'altres
moguts per pulsions estranyes, carregades de violència. De fet, n'hi ha prou en contemplar els mascles alfa Homo sapiens dins dels
cotxes quan condueixen, també passa amb algunes femelles. La violència d'un exemplar sapiens
dins d'una eina tecnològica com l'automòbil ens remunta a una
prehistòria plena de competició, de lluita, de combat. La bèstia
sapiens continua sent bèstia enmig de la tecnologia punta. Allò
que ens fa humans no són els invents ni els avenços materials sinó
la capacitat de desitjar i procurar un bé a un altre ésser malgrat
que aquest desig o aquest esforç no ens proporcioni a nosaltres com
a individus cap benefici directe. És per això que els sàpiens
continuaran sent bèsties per molt que estudiïn, per molt que
aprenguin, per molt que construeixin, per molt que inventin. Allò
que evidencia que són un animal més és la seva constant submissió
a allò que Freud anomenava pulsions, Konrad Lorentz coordinacions
hereditàries, i molts d'altres, instints. Aquesta submissió no és fàcilment detectable. Som titelles els fils de
les quals són moguts per un inconscient dissenyat per la selecció natural
durant centenars de mil·lennis. Som bèsties amb corbata, amb frac,
amb tern, dins d'un audi o d'un avió o d'un cohet, amb mil artilugis
d'última generació a les mans i de vegades amb comptes corrents atapeïts
d'euros... però al capdavall bèsties com qualsevol altra bèstia si no ens distingim per un fenotip que quan apareix sembla que ens fa
diferents, i que és l'empatia. És perillós trobar-se amb un sàpiens que no et coneix, perquè és un ésser territorial, amb una ment que divideix els munts d'individus en grups que sovint no tenen un sentit lògic, però la necessitat de dividir en grups és un imperatiu de la ment sàpiens. Sovint sona el "ells i nosaltres", quan en realitat no hi ha "ells i nosaltres" sinó només una col·lecció d'individus carregats de somnis i esperances, però invisibles en la seva realitat objectiva, perquè les bèsties sàpiens només copsen grups, etiquetes, estereotips, éssers inventats per a facilitar la decisió de competir, éssers abillats amb tòpics i prejudicis que converteixen els estrangers en diables, els diferents en perillosos, els qui no comparteixen una idea o un costum en oponents o enemics. La lògica , en els sàpiens , es redueix al gremi dels matemàtics, la massa no elabora pensaments lògics sinó idees sotmeses a les coaccions de l'inconscient, la lògica de les quals es busca o s'inventa posteriorment a la decisió de proclamar com a vàlida la idea o l'opinió. I tot això passa enmig d'un miratge que fa que els individus sàpiens estiguin completament convençuts que no formen part del regne animal, que hi ha els animals i les persones, i que ells són les persones. És una espècie realment curiosa i apassionant.
