Tractar bé la gent.
Respectar la llibertat.
No imposar creences.
Fer servir la paraula tranquil·la i clara, en comptes de la manipulació o la por.
Ajudar a qui ho necessita.
Pensar bé dels altres mentre no es demostri el contrari.
Saber marxar.
Saber deixar marxar.
Saber no saber coses.
No etiquetar.
No reduir les opcions possibles per simplificar la realitat.
Acceptar la realitat com és, inabastable, amb totes les seves incògnites i possibilitats il·limitades; acceptar que no la coneixem del tot.
No encasellar les persones.
Acceptar que qualsevol persona pot canviar.
Acceptar que podem aprendre lliçons de tothom sempre; fins i tot en els camps en els que ens considerem experts; fins i tot de persones a qui no considerem expertes; fins i tot dels nostres adversaris.
Assumir que necessitem canviar alguna cosa en nosaltres contínuament.
Acceptar que sempre estem canviant, vulguem o no.
Assumir que ens morirem i que això serà natural.
Agrair el viscut; agrair-ho tot als qui hem tingut a prop.
Assaborir fins l'últim raig de sol, fins la besllum de l'últim estel de l'última nit, mentre ens quedi un bri d'alè de vida.
2 comments:
També conceptes: Poema Carpe Diem, atribuido a Walt Whitman
Així és:
"No deixis que acabi el dia sense haver crescut una mica,
sense haver sigut una mica més feliç,
sense haver alimentat els teus somnis.
No et deixis vèncer pel desànim.
No permetis que ningú
t'arrenqui el dret d'expressar-te, que és gairebé un deure.
No abandonis les teves ganes de fer de la teva vida
una realitat extraordinària.
No deixis de creure que les paraules, les rialles i la poesia
sí que poden canviar el món.
Som éssers humans plens de passió.
La vida és desert i també és oasi.
Ens tomba, ens fereix, ens converteix en
els protagonistes de la nostra pròpia història.
Però no deixis mai de somiar,
perquè només a través dels somnis
l'ésser humà pot ser lliure.
No caiguis en el pitjor dels errors: el silenci.
La majoria viu en un silenci esgarrifós.
No et resignis.
No traeixis les teves creences. Tots necessitem
acceptació, però no podem remar
contra nosaltres mateixos.
Això converteix la vida en un infern.
Gaudeix del pànic que provoca tenir
la vida al davant.
Viu-la intensament,
sense mediocritats.
Pensa que en tu hi ha el futur
i que has d'afrontar la teva comesa amb orgull, amb impuls
i sense por.
Aprèn de qui et pot ensenyar.
No permetis que la vida
et passi per sobre
sense que la visquis.
Post a Comment