La sang vessada dels segles,
al mar, no l'ha enterbolit;
encara ve i se n'entorna
com l'aire feixuc i humit.
Sega les canyes salvatges,
i demà ja hauran sortit;
quan desfacis les estrelles,
al cosmos serà de nit,
i a l'alba, de nou, la Terra
portarà el mateix vestit,
i s'haurà aturat per sempre
el teu alè tan finit.
La ràbia no ha fet que l'aigua
agafi color de vi,
i el pensament del diable
és sols un invent mesquí.
Només perdura el maragda
encès sota un blau pansit
pel foc de la xardor dolça
a la cala on he dormit,
i l'ona que no detura
el bressol del mar antic.
Je.S.
.
No comments:
Post a Comment