Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Wednesday, April 17, 2013

Excursió a Sant Salvador de les Espases


 Deixant el cotxe a l'estació de Torreblanca de Vacarisses, surt un camí que s'enfila pels turons que ens separen de Monistrol, i amb bon guiatge ens dirigim a Sant Salvador de les Espases, contemplant Montserrat cada vegada més propera. 
El que avui trobem, després d'una hora de caminada tranquil·la, amb una mica de pujada, és una ermita que al segle catorze fou l'antiga capella del Castell de Sant Salvador de les Espases, del segle X. L'ermita és al capdamunt d'unes roques (les espases) espectaculars, amb una vista impactant de Montserrat i de les rodalies.

















Friday, April 12, 2013

Us presento el meu últim llibre: "EL VESTIT MÉS BELL. La nuesa en catorze relats i algunes idees"


Cau del blog, com una gota d'aigua de pluja que es desprèn de l'agulla d'un pi, "EL VESTIT MÉS BELL”
Ja pot enfonsar-se Sant Google, ja es poden esborrar tots els bits i els bytes de la Terra, que jo tinc en paper, i amb una qualitat d'edició que agraeixo, tot allò que m'ha sortit de l'ànima referent a la nuesa des de l'any 2008 fins al 2012.

El podeu comprar, o descarregar-lo sense cost, aquí:

http://www.bubok.es/libros/223573/EL-VESTIT-MES-BELL-La-nuesa-en-catorze-relats-i-algunes-idees

El llibre que us presento està dividit en 8 parts.

La primera part, de cent seixanta-tres pàgines, du per nom “Catorze relats de nuesa”, i recull catorze relats curts de ficció en els quals la nuesa hi juga un paper que va des del matís fins a l'essència. Un d'aquests relats va guanyar el XXIX Concurs Literari de Sant Antoni de El Perelló. Un altre va quedar finalista al V Premi Vila de Lloret de Literatura de Viatges. Molts d'altres van ser publicats en aquest blog l'estiu passat gràcies a la lectura generosa d'uns quants usuaris de Nucat.cat, l'esperó dels quals em va animar a anar escrivint durant tot l'estiu.

La segona part, “Onze consideracions sobre la nuesa”, recull articles que expliquen el sentit que la nuesa a la natura té per a mi; un sentit nu de militàncies i obert a qualsevol persona sense necessitat de pertinença a cap grup i sense que sigui necessari que segueixi cap doctrina, filosofia o ideologia.

La tercera part, “Set espais de nuesa”, explica i descriu les sensacions viscudes a set racons del món a on la nuesa és lliure i habitual.

La quarta part, “Amor a la natura i nuesa”, explica la íntima unió que per a mi té la nuesa humana i l'amor i el respecte al paisatge original del nostre planeta, del qual hem sorgit.

La cinquena part, “La nuesa incompresa”, parla de totes les dificultats que la nuesa natural ha de superar per a ser lliure. El “mico humà”, esclau de tradicions, de costums i d'uniformitats, sovint combat la indumentària amb la qual la natura ens fa arribar al món; sovint intenta marginar els qui estimen aquesta llibertat, per por conscient o inconscient al vestit més bell, a la realitat natural que som i que la por i les morals porugues han enclaustrat i apartat de la visió, ocultant l'autèntic aspecte de la bellesa humana.

La sisena part, “Nuesa i felicitat”, explica com n'estan de connectades la nuesa i la felicitat.

La setena part, “Nuesa i espiritualitat”, reivindica la nuesa com a font d'unió amb el misteri de l'existència i com a metàfora de l'abandó i la confiança en un ésser superior que cap religió ha descrit i que no té res a veure amb el que ens han pintat.

La vuitena part, “Poesia i Nuesa”, reprodueix uns quants poemes en els quals la nuesa hi és present.

És per tant un llibre que camina pels tres gèneres: ficció, assaig i poesia.

I a mi m'agrada molt i em fa sentir molt satisfet. Per què?

Perquè amb aquest llibre no guanyo diners; ni un cèntim. M'omple de satisfacció saber que estic oferint llibres que cas de ser baixats amb PDF no costaran diners als lectors. Hi ha qui diu que allò que no val diners no és valorat; jo penso, en canvi, que qui només valora una cosa si val diners en realitat no la valora, perquè no entén l'essencial.

Perquè la meva alegria no vindrà pas de veure que el llibre és venut o descarregat, sinó de saber que un llibre així existeix; estarà millor o estarà pitjor, però està exactament com jo desitjo que estigui, i d'aquí m'arriba una bona dosi de satisfacció que no canvio ni per tots els diners del món. Si adquiriu el llibre en paper (us ho recomano perquè té un acabat editorial molt bo) us costarà uns tretze euros, però jo tampoc no me'n quedo cap percentatge; ho he decidit així perquè això abarateix el cost i no tinc pas ganes que ningú hagi de pagar més perquè jo guanyi quatre duros.

Perquè si google un dia desapareix allò que hi he escrit sobre la nuesa continuarà existint en un llibre en paper, que confio que un dia, quan jo ja no hi sigui, pugui passar als meus fills i als meus néts.

Perquè qui llegeixi el llibre sabrà exactament el que penso sobre la llibertat, la nuesa, la natura, la bellesa, la defensa del medi ambient...

Perquè qui llegeixi els catorze relats s'ho passarà molt bé.

No us avorreixo més. Si us agrada el llibre, em sento satisfet. Si no us agrada el llibre, em sento satisfet. Si no penseu com jo, em sembla genial, perquè estimo la diversitat d'opinions. Si penseu com jo, em sembla genial, perquè és bo sentir-se acompanyat en les idees.


Un petó ben gros per tots!

Nàmasté!


Thursday, April 11, 2013

La perillosa obsessió per la imatge




La transparència i la nuesa vital a tots els afers, especialment als defectes i als errors, signifiquen ventades d'aire viu i pur i el principi de la solució de tots els problemes. L'ocultació per por a perjudicar la pròpia imatge, o la de qui sigui, produeix putrefacció i incrementa els desgavells. 
En general, les gestions orientades a assolir una imatge determinada són un error; la imatge ha de ser l'efecte no buscat d'una realitat més essencial i profunda, que sí que ha de ser buscada. La bona imatge no s'aconsegueix treballant-la, sinó que arriba després de treballar bé sense pensar en la imatge, de viure com cal i com un sent que ha de viure, de relacionar-se amb les persones considerant-les una finalitat en elles mateixes i no un instrument. 
L'obsessió per la imatge denota un cert narcisisme, esperit de competició vital, preocupació inadequada per la superfície de les realitats més que no pas pels mecanismes i pel cor. 
La millor imatge és aquella que es desprèn de l'ésser que viu literal o metafòricament nu, perquè aquest ésser ens mostra allò que és. Les persones que es poden considerar triomfadores són les que aconsegueixen anar per la vida mostrant-se com són, sense un bri de falsedat. Hi ha poques riqueses més valuoses que el privilegi de mostrar-se tal com un és i sentir-se alhora serè i lliure. Vèncer la por de fugir d'un mateix esdevé la victòria essencial de l'existència. 

Wednesday, April 10, 2013

El tacte alliberat.




Enmig de la natura, la vista percep les imatges del paisatge a on la nostra espècie s'ha fet; el verd dels arbres, el gemat de l'herba, el blau nítid de la volta del cel, el terrós de les roques, el saur pàl·lid de la sorra, el lapislàtzuli profund de la mar enfadada...
L'olfacte reconeix les flaires de la Terra Mare, les herbes del bosc, la salabror de l'oceà, la llenya seca de les llars, les flors, l'aroma de la terra humida per la pluja, de l'herba mullada... i ens retorna els senyals eterns de l'entorn, que és casa nostra i el nostre origen.
La Oïda, enmig de la natura, ens regala el gemec suau del vent, els crits d'una bonior d'aus, la crepitació d'una foguera, el vaivé de les onades, com la respiració d'un déu adormit, les rialles dels infants, la intensa remor de la brisa agitant les espigues del blat... En aquests sons, hi descobrim l'eco del nostre origen, l'amor del planeta vers el nostre ésser.
El sentit del gust, quan ens empassem glops de l'aigua dels torrents, ens evoca records d'infanteses lliures, de suor d'infant enjogassat, de pedra pirenaica a on neixen les fonts de la puresa.
El sentit del tacte, amb tot el cos nu com una sola unitat de percepció, sent, a cada bri de pell, la carícia de l'oreig, el frec de les branques, l'aire net de la platja, la dolçor de l'aigua de la mar o del torrent. Només la nuesa a la natura és capaç d'aconseguir que el nostre ancestral sentit del tacte, que abasta tota la pell del cos, i no només les mans, ens reveli, lliure de robes que el destorbin, la textura indòmita de la bellesa del paisatge.  

Monday, April 8, 2013

Aigua (I). El nom que la Terra pronuncia quan ens crida.


 
Endú-te, aigua, la toxicitat de la por, la pressa, l'obsessiva dèria per la perfecció.

Endú-te el fum del neguit, la fam de luxe, l'anhel de xifres que amunteguen zeros, l'addicció de posseir i de dominar.

Endú-te la pressió damunt dels que ens envolten, l'exigència del que no és essencial, la incomprensió.

Endú-te l'instint de competir i d'esclafar, de doldre's per l'èxit aliè, d'odiar que els que estimem estimin els altres, de destruir i de vèncer els companys.

Endú-te el temor que la vida s'acabi, perquè viure amb aquest temor no deixa viure.

Endú-te la desconfiança en les persones i en l'existència, el pacte amb la mentida, la màscara i el gest teatral de qui no es mostra, l'opacitat i les mitges veritats que enterboleixen la teva transparència... aigua, que baixes de les alçades.

Endú-te, aigua, el vent pudent de l'egoisme, que ens allunya dels cors que ens envolten.

Endú-te les cadenes i els jous del passat, els fermalls d'antigues imposicions, que ja no són, i que mai més no seran.

Endú-te, aigua, els llasts, els pesos inservibles als quals ens agafem amb ànsia, per por... endú-te, aigua, sempre, la por; amara'ns de llibertat.

Bateja'ns, aigua, i posa'ns el nom que la Terra pronuncia quan ens crida; fes-nos fills de la bellesa esclatant; fes-nos conscients de tot l'amor...

Nus, ens endinsem en tu, perquè t'ho enduguis tot.




 

Sunday, April 7, 2013

Del Figaró a Sant Pere de Vallcàrquera. Ruta dels arbres.



Des de l'estació de tren del Figaró, resseguim el camí que passa pel pont de vianants damunt de l'autovia i del riu Congost. Anem cap a l'esquerra, pel carrer de Ribes, fins a la riera de Vallcàrquera. El camí arran de riera ens guia, ben al costat d'un corrent d'aigua generós, que baixa de les neus del Montseny. Ens anem trobant diferents espècies d'arbres, amb un rètol que ens informa del nom científic. 
La ruta avança pel bosc, fins a una carretera que s'endinsa al Parc Natural del Montseny. Arribem a l'últim a l'església romànica de Sant Pere de Vallcàrquera, reformada al segle XVII.
Pel camí que ens hi ha dut ens hem anat trobant, amagades entre els arbres, edificis modernistes, masies, cases menestrals... I sobretot una balma amb un salt d'aigua que engega la música sublim de la natura i escampa enmig del verd granellons de sol. 
Una petita i agradable excursió d'uns quatre quilòmetres d'anada i tornada, recomanable per a qualsevol persona sense necessitat d'haver de gaudir d'una forma física excepcional. 














Saturday, April 6, 2013

Un joc i un jaç una nit d'estiu sota l'astre mut.


.
.
ENLLÀ DEL MAS
.

Enllà del mas, on la boira cau, ran del dit gegant,
el bosc se'n va, torrentera amunt, vers el roc rogent;
el vent enterc percudeix la faç vetusta del munt;
gotes d'argent als clivells dels brancs suaus dels pinars,
a frec del sol que apunta clarors de foc i d'infern.
Efluvis d'anys, per parets de sang i escletxes de llum,
i el brum del tro, quan la pluja riu i bateja el pur
jardí gemat sota el núvol gris de vida i de fum.

Enllà del mas, terbolins de temps, plorat i silent;
instants gravats d'innocència anyil a la pell dels troncs;
els roncs d'un drac, la cançó d'un elf, el conte d'un nan;
el plor d'un mort, el petó d'un rei, el lament d'un déu.
La neu i el broix, l'esquellot del ruc, la molsa i el bruc;
camí pendent del monjo ancestral vers el cim del sant.
La font del tap, el roure cremat pel martell del cel;
un talp i un gos, un senglar fugint, un conill confós.

Enllà del mas, la cadència pren l'instant que no fuig,
al puig i al clot, a l'avenc profund, al torrent obscur;
un joc i un jaç una nit d'estiu sota l'astre mut;
retorna el lent bagatge del dolç paradís perdut.