Des
de l'estació de tren del Figaró, resseguim el camí que passa pel
pont de vianants damunt de l'autovia i del riu Congost. Anem cap a
l'esquerra, pel carrer de Ribes, fins a la riera de Vallcàrquera. El
camí arran de riera ens guia, ben al costat d'un corrent d'aigua generós,
que baixa de les neus del Montseny. Ens anem trobant diferents
espècies d'arbres, amb un rètol que ens informa del nom científic.
La ruta avança pel bosc, fins a una carretera que s'endinsa al Parc
Natural del Montseny. Arribem a l'últim a l'església romànica de Sant Pere
de Vallcàrquera, reformada al segle XVII.
Pel
camí que ens hi ha dut ens hem anat trobant, amagades entre els
arbres, edificis modernistes, masies, cases menestrals... I sobretot una balma amb un salt d'aigua que engega la música sublim de la natura i escampa enmig del verd granellons de sol.
Una petita i agradable excursió d'uns quatre quilòmetres d'anada i tornada,
recomanable per a qualsevol persona sense necessitat d'haver de
gaudir d'una forma física excepcional.
3 comments:
Fa temps que tinc apuntada aquesta excursioneta. Veient les fotos i sabent com li agrada l'aigua al meu xavalet, de ben segur que la farem aviat.
Moltes gràcies pel petit reportatge fotogràfic!
Avui l'hem feta! Senzilla, fàcil, molt agradable i, sobretot, ombrívola!
M'alegro molt que us hagi agradat!
Post a Comment