És com un boig divertit, amb tics
perillosos.
Capaç d'estimar sense interès, però
que ho fa poc, i que sovint sembla que només es mou a força de
càstigs o esperonat per algun objectiu llaminer que veu assequible.
Li falta molta cultura, i és moltes
vegades esclau de les creences mitològiques i de les tradicions
retalladores de la creativitat i la llibertat individual.
Es creu diferent i superior a la resta
de companys de viatge, i no s'adona que és un més, amb les seves
peculiaritats, les seves grandeses i les seves immenses
potencialitats. De vegades es comporta com un psicòpata.
Podria arribar a ser allò que es pensa
que ja és; però encara li queda molt per aconseguir-ho.
No sé si lligar-lo, per a evitar que
es faci mal ell, i que faci mal algú; o si, per contra, deixar-lo en
llibertat, perquè pugui crear, construir, aprendre, progressar...
Si el lligo, es perdrà bona part
d'aquest progrés, que s'alentirà i s'ofegarà; potser fins i tot es
quedarà com la bèstia que és, sense cap mena de millora.
Si el deslligo, em pot fer mal; a mi o
als meus; a ell mateix o als seus.
Llibertat o seguretat.
Confiança o por.
Creure en el miracle que pot arribar a
ser, i que ja és com a llavor, o renunciar-hi per a sempre.
Això és el que em suggereix aquesta
espècie anomenada Homo sapiens...
Llibertat o seguretat; contínuament
ens debatim entre aquestes dues opcions. Potser hi ha algun punt
intermig, tan a prop com sigui possible de la llibertat, que també
serveixi.
En tot cas, l'evolució continua.
.
.
.
No comments:
Post a Comment