Cada moment que vivim és un privilegi. Descans o feina, tribulació
o festa, quietud o brogit. El temps i els colors, les formes, els
sons, els records dels rostres i dels llocs. Tot és un regal i un
goig que de vegades la pressa ens arrabassa. Em fa feliç la
felicitat dels altres, la seva sort, les seves habilitats, les seves
victòries. Si no em fessin feliç, estaria malalt.
De
vegades, qui intenta arrabassar-nos la consciència de privilegi no
és la pressa sinó la injustícia, l'ofuscació dels altres quan són
guiats pels instints animals; l'enveja i la gelosia (que són malalties mentals); la incomprensió
de les dificultats dels altres, de les seves malalties invisibles,
dels seus drames interiors, de les seves incapacitats.
L'obsessió impulsiva, el fet d'actuar a cops de nervis,
l'absència de calma, els crits, el nerviosisme, l'odi en estat pur... tot això és la substància
de la malaltia. L'absència d'autocrítica fa impossible l'actitud
d'escolta.
L'essencial és la sinceritat amb un
mateix. Un mateix sap si es diu la veritat a si mateix. Un mateix sap
el pes que no pot aixecar, coneix fins i tot la causa de les
malalties que a ulls dels altres són fruit només de l'atzar; un mateix coneix la part invisible de la seva malaltia que els altres no veuen, i que en conseqüència no accepten ni es creuen; un
mateix sap el grau del seu amor i la seva pròpia jerarquia
d'obligacions, les exigències no escrites de la seva feina si la vol
fer bé; exigències que a ulls dels qui tenen miralls a la mirada no
són tals, perquè ells no s'hi topen ni les pateixen. Però un
mateix coneix la importància de la seva feina, l'ajuda que
representa per als altres, el drama d'anar coix en la seva execució,
la responsabilitat davant de desenes de persones que necessiten
l'acció concreta d'un dels teus dies. Hi ha feines que si no les fa
una persona, les podrà realitzar una altra; però hi ha altres feines que
només les pots fer tu, i que si no la fas, algú innocent en sortirà
perjudicat encara que legalment a tu no et puguin recriminar
res.
També saps el que has fet bé, el que has donat, encara que algú no t'ho reconegués; ets plenament conscient del teu esforç, de vegades més enllà del que
realment pots, amb tots els problemes que t'ha comportat. Ho saps tu, i no en fas bandera, i això és realment l'únic que
compta. L'essencial és la sinceritat amb un mateix.
L'important és mantenir en l'acció diaria la
coherència d'una manera de viure concreta que tu tens dret a exercir (ningú te'n podrà mai imposar una altra), i que només has d'entendre tu i els teus. Tens dret a tenir un "tu
i els teus". Tens dret a crear la teva pròpia llar i lluitar
per ella amb totes les energies del teu ésser, encara que siguin
febles. El teu projecte vital mai no va contra ningú, i defendre'l, i defendre l'esforç d'un quart de segle d'amor, no és només un dret, és una obligació i un privilegi. No vols res dels altres, res; mai no ho has volgut; tan sols demanes que no destrueixin el que és teu.
Mai no ens
podran prendre allò que és genuïnament nostre, i que tenim a dins i
al costat. Al món, entre moltes realitats, hi ha una energia que és discreta i que de
normal no es proclama tant perquè sovint no s'identifica com a grandesa. És una energia silenciosa, gratuïta, gens capriciosa, que es fonamenta en la convivència, en el civisme, en la llibertat, en la defensa de la pròpia identitat i en el respecte a les idees i als pensaments diferents als d'un mateix, encara que siguin molt diferents. Mai ningú serà menys per ser diferent a mi, per pensar diferent, per tenir costums, valors o idees, diferents, per parlar d'una manera determinada, o per escoltar una música concreta. Mai no parlaré malament de ningú a esquenes de ningú. Mai no deformaré la realitat dels esdeveniments per justificar la meva visió de les coses. L'energia de deixar ser, de deixar triomfar els altres, i alegrar-se de la seva victòria és patrimoni de moltes persones senzilles que han viscut modestament el seu dia a dia.
Em sento cansat, però espero mantenir-me fidel a aquesta energia, a aquesta actitud; i tenir la humilitat de demanar ajuda quan no pugui més.
