Rosa Parks
El
sentit de la dignitat.
Que
estudiar i aprendre llengües minoritàries no pren espai a l'estudi
de les llengües majoritàries, sinó que més aviat incrementa la
capacitat de la ment per obrir-se a noves estructures lingüístiques,
i en conseqüència, facilita l'aprenentatge de noves llengües.
Que
estudiar i aprendre llengües minoritàries és un gest de respecte
vers les cultures i els pobles que les viuen, i en conseqüència un
gest de respecte profund i autèntic vers totes les llengües i
cultures del món.
Que
cal prendre com a absoluts únicament els drets i les necessitats de
cada poble; i no pas les lleis i les normes que un dia es decideixen,
i que caduquen, i que són imperfectes, i que contínuament s'han
d'adaptar i de sotmetre a allò que de debò és essencial, que són
les necessitats i els drets de cada poble, que coincideixen amb les
necessitats i els drets de les persones del poble.
Que
és la llei la que s'ha de sotmetre a la llibertat i a la justícia,
i no pas la llibertat i la justícia la que es defineix a partir de
les lleis. Que és de la llibertat i de la democràcia que han de
sortir les lleis, i no la llei la que s'inventi la llibertat i la
democràcia. Que si la llei s'hagués de complir per damunt de la
fidelitat a la llibertat i a la dignitat humana, les persones de
color encara serien esclaves, les dones no podrien votar, els
familiars dels delinqüents patirien les mateixes penes que el
culpable, i continuarien vigents una infinitud de miserables lleis
que un dia foren considerades «normals» i de compliment
prescriptiu.
Que
enganyar el poble és enganyar els fills, i els fills dels fills, i
que és trair la memòria dels avantpassats. Que els diners i els
privilegis no són l'esquer que ens ha de moure a treballar i a
crear. Que les persones tenen la llavor de la bondat al cor, i que
només els instints ancestrals esperonats per la por, i la manca
d'una educació digna, les poden convertir en bèsties.
Que
tots els homes i dones han de tenir els mateixos drets i les mateixes
oportunitats, i que allò que principalment han de posseir ha de
dependre del seu esforç i del seu treball dins la societat, i no pas
d'herències immenses, ni de privilegis feudals, ni nobiliaris, ni
aristocràtics.
Que
tots els pobles tenen dret a la independència, i dret a proposar la
unió a d'altres pobles, i que aquest dret l'han de poder decidir els
seus ciutadans mitjançant procediments democràtics.
Que
totes aquestes veritats són evidents per si mateixes, i que provenen
de la infinita dignitat de cada persona humana, de l'immens poder de
la seva ment, i de la necessitat que tots tenim d'estimar i de ser
estimats.
.
.
.
