Una oportunitat?

Ahir, 28 de febrer de 2026, en el marc d’una ofensiva a gran escala duta a terme per Israel i els Estats Units contra l’Iran, un bombardeig va impactar directament contra l’escola primària de nenes Shajareh Tayyebeh, a la ciutat de Minab, província d’Hormozgan. Segons les xifres oficials iranianes —que encara poden variar a mesura que avancen les tasques de rescat i verificació—, l’atac ha causat almenys 85 víctimes mortals a l’escola, la gran majoria nenes de primària. En el conjunt de la jornada, les autoritats iranianes parlen de fins a 200 morts en diferents punts del país.
Imatges i testimonis que circulen mostren l’escola reduïda a runes i familiars buscant entre la runa, una escena que recorda massa altres tragèdies que hem vist en conflictes recents. L’atac, segons fonts iranianes, va tenir lloc durant el matí, quan l’escola estava plena d’alumnes.
En aquest context de dolor i escalada bèl·lica, unes declaracions concretes em resulten inquietants. El President de la Generalitat, Salvador Illa, va afirmar, com a resposta al bombardeig, que són "temps una mica convulsos" i que "hi ha riscos", i va afegir: "proposo que ens fixem en les oportunitats que presenten aquests temps de canvis i afrontem amb esperança aquestes oportunitats".

Independentment de quin sigui el context complet de la frase (que caldria conèixer amb precisió), resulta profundament inquietant que, davant la mort de desenes de nenes en una escola i centenars de víctimes civils en un sol dia, un dirigent polític pugui emprar l'expressió: "temps una mica convulsos". I que insinuï que aquests fets presenten una oportunitat.

La presumpció d’innocència —que tothom mereix, Illa també— obliga a demanar que expliqui exactament a què es referia. Oportunitat de què?, geopolítica?, econòmica?, energètica?, estratègica per a Catalunya o per a Europa? O es tractava d’una expressió malmesa en un moment de tensió extrema? No m'ho va semblar pel to.

O potser cal exigir objectivitat als mitjans, i, en cas que el president hagués precedit les seves paraules d’un sincer condol per les víctimes i d’una condemna contundent de l’atac a civils, s’hauria de demanar que també publiquessin aquestes hipotètiques paraules, per evitar el to maquiavèl·lic i objectificador de vides humanes de les seves declaracions. Sense aquestes aclariments, el seu missatge plana com una ombra fosca sobre el discurs públic: com pot una massacre de civils, especialment infants, ser percebuda —ni que sigui indirectament— com una «oportunitat» per algú que representa una institució democràtica?

En moments com aquest, la responsabilitat política no només exigeix condemnar la violència, sinó triar amb extrema cura les paraules, no hi ha d’haver lloc per a ambigüitats ni per a lectures geopolítiques fredes. Hi ha vides trencades, famílies destrossades i una escalada que pot arrossegar molts més països i pobles.
Cal una explicació pública, detallada i honesta. No per atacar ningú, sinó per respectar la memòria de les víctimes i per no normalitzar mai que la mort massiva de civils pugui ser una «oportunitat» per a ningú.