De ben a prop hi ha algú que tot s'ho mira.

De ben a prop, hi ha algú que s'ho mira

passejant per carrers i places

a la façana de la gàbia a on li van penjar el cap,

o amb la humitat als ossos;

de tants anys empresonat.

De ben a prop, i invisible, hi ha algú que somnia,

i que ha esperat tres segles en un silenci ignot,

que allò que la guerra va esvair

la pau ho torni un altre cop,

per un demà d'identitat i independència.

De ben a prop, i a frec de pell,

o a dins dels focs dels cors,

o a la il·lusió dels ulls,

no ens resignarem a tocar de peus a terra,

quan en aquesta terra hi veiem tanta sang,

i tanta misèria,

quan hem callat tant temps,

empassant-nos els himnes i els encensos,

dels imperialistes i els bisbes que els van riure els odis,

i els menyspreus funestos.

No volareu, diuen amb la boca torta,

perquè vola el que vola,

però de ben a prop, uns ulls de llum i amor,

contemplen una ciutat que se sent forta,

i un país que avui és un nou país,

i que mai no reviurà cap més derrota.

Pels carrerons del gòtic,

alça la vista i respira amb serenor,

com si tot de debò fos nou,

com si la por formés part de la història,

com si el present tingués ja la llavor

de la lluita, del respecte i la victòria.

Camina, i espera freturós

que demà s'enceti una altra ritme,

passi el que passi, si avui no hem tingut por,

mai no renunciarem a viure lliures.

.

.

.