Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Thursday, November 10, 2011

Montserrat Roig. L'escriptora de la Barcelona eterna. Vint anys de la seva mort.



Avui fa vint anys que se'n va anar l'escriptora de l'Eixample, la que va retratar millor la vida dels patis interiors de les illes d'Ildefons Cerdà; la que va narrar la submissió de la dona barcelonina del franquisme. La seva descripció mostrava una dona analfabeta, optimista, resignada, subjugada a un marit misogin, addicte a la ràdio, al futbol, al tàbac, senyor i rei d'un pis pobre que feia olor de resclosit, reprimit i espantat per la doctrina, voyeur de les lligacames de les dones de qualsevol portal.
L'escriptora que va saber posar la pell de gallina a una generació sencera que es va reconèixer en la descripció d'un canvi d'època a “El temps de les cireres”. La poetessa que a través d'una prosa simbòlica va escriure el més agredolç poema novel·lat, o la millor novel·la poètica a “La veu melodiosa”, narració que representà un autèntic homenatge a la literatura catalana més eterna i universal. Barcelona traspuava dels seus mots, enamorats de les lletres.
Un univers sencer viu amagat a les línies de les seves novel·les, gràcies a les quals una època sencera resta gravada per sempre amb els sentiments i els matisos més precisos; aquells que cap càmera pot atrapar tan bé com la millor prosa catalana del segle XX.
.
.

5 comments:

Violant d'Atarca said...

N'has fet una molt bona descripció. Vénen ganes de llegir o rellegir-la.
Felicitats!

Márquez de la Nogal said...

Bona reflexió

I com la trobem a faltar!

Jeremias Soler said...

Gràcies!

vpamies said...

Home dir que és la millor prosa catalana del segle XX, i ara que ja som al segle XXI, potser ho trobo una mica agosarat. Però sens dubte fa de molt bon llegir, la Montserrat Roig.

Jeremias Soler said...

Bé... és una opinió personal, i reconec que molt subjectiva; però del tot convençuda.