Prohibiran
el groc, però florirà la ginesta
quan
el Sol de maig fongui els gels més tossuts.
Prohibiran
el groc, però el boixac pintarà
el
paisatge de la Terra amb ones de zèfir saur.
Qui
pot aturar el vent que escampa olors de bosc?
Prohibiran
el groc, però la dent de lleó
mossegarà
la funesta por de la vida
que
experimenta qui adora l’ordre imposat,
la
fe obligada, el temor submís.
Prohibiran
el groc, però la tamarida
alçarà
el seu cap damunt les malves, feliç
d’albirar
més lluny que els bassals de llot
i el
sòl polsegós, apagat i gris.
Prohibiran
el groc, però el gaiol tremola
quan
bufa el llevant des de mar endins,
a la
cala encesa de les roques roges,
i al
llit de canyella d’entremig dels pins.
Prohibiran
el groc, però la flor de nit
pintarà
els colors del dia a l’albada
si
amaguen la llum, la foscor els clourà
la
visió més bella de la mar daurada.
.
.
.
.
.
.
No comments:
Post a Comment