Una opinió de tot, des de fora de tot, que no coincideix necessàriament amb el que ens han ensenyat des de sempre.
Sunday, August 12, 2018
A on és la pau?
Rere la façana del món, neguit silent de gemec mut.
Lament silenciós, perdut,
que l'honor fon,
tossut.
Dignitat tancada,
misèria al blau estès d'un cel rabiós.
Tot al carrer és tibant;
balla el maligne, plora l'infant;
el corrupte passeja el gos.
Rauxa engabiada al profund del plor.
L'odi és absent.
Esclata el tro del buit d'Europa;
del conte antic al poble pobre,
i al poble ric.
No sona el sabre,
però un altre juny asseca el blat que ja és a punt
d'un nou martiri.
Som els hereus de l'home noble;
Villarroel, amb l'aigua
foradant la carn.
I l'ombra fosca allà,
al seu castell,
jutjant; a cops de pedra,
immutable
esclafant braços, cames, mans.
Hi ha una càtedra de negra llum pudent,
que honora els fills del diable,
decent, curós, prudent;
saviesa antiga per ferir la gent.
L'avern, a cops,
s'alça imponent,
com un palau.
A on és la pau?
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment