Ja està. Tot torna a la normalitat. La vida quotidiana reconquesta allò que és seu; i res millor, perquè a la vida de cada dia hi ha la felicitat, i no pas a la recerca de petits períodes de temps fugissers de vacances, que de seguida que comencen ja s'estan acabant. ¿On trobarem la felicitat si no és a cada instant de la quotidianitat?
Acabo ja aquest post, l'últim dels meus quaranta anys, que d'aquí a molt poc comença el partit del Barça.
.
1 comment:
Per molts anys enrederit!, jo avui he tornat a la meva quotidianitat també. Vaig entrar al teu blog des de Sant Petersbug, però no vaig poder deixar comentaris doncs la connexió era baixa i trigava molt. Em va sorprendre que el teu comptador de visites deia que era a Florida!
Post a Comment