I ara toca Salamanca.
Els meus últims estius semblen ben bé voltes ciclistes a la península; ja em va bé. Ni que sovint repeteixi indrets. Perquè acostumen a ser espais en què les parets parlen, i em saluden. Llavors em retornen antigues reflexions, o històries, o vivències... I les escric.
La foto és d'un racó de Salamanca capital (encara que no ho sembli).
No comments:
Post a Comment