He decidit repartir
llenya; llenya tova, llenya light, que mai no em queixo, i alguna
vegada també va bé exclamar-se, què caram!
Al professor
d'universitat que va dir que jo era un setciències, i que em pensava
que ho sabia tot, perquè em vaig atrevir a escriure sobre el silenci de Déu, que ell
nega i renega, li dic que sé molt poc, per no dir que no sé res,
però que tinc dret a opinar i a escriure sobre el que m'abelleixi; i
si em ve de gust afirmar que déu calla davant la mort d'un fill o davant la
tortura d'una persona, ho dic, i ho crec, i ho crido. Ell sabrà perquè calla.
Als qui al llarg dels
meus sis anys i dos mesos de blog s'han ofès amb mi perquè no
pensava com ells, no us demano disculpes, perquè no correspon;
poseu-vos-hi fulles, jo tampoc no penso com vosaltres i no m'ofenc,
em sembla raonable i saludable que tinguem visions diferents.
Als que m'heu enviat
missatges velats, anònims, ocults... carregats d'enveja algunes
vegades que he guanyat alguns premis literaris; no us ho tinc en compte; he
perdut molts més premis que no pas els que he guanyat, i em sento tan
feliç per haver escrit els relats amb els que no he guanyat, com per
haver creat els relats amb els que he guanyat.
Als qui menyspreeu els
qui us penseu que no són tan intel·lectuals com vosaltres perquè
tenen aficions que vosaltres us penseu que pertanyen a la "plebe", us
deixo tranquils a la vostra bombolla de serenor, gaudiu amb la cort
que us és fidel, i critiqueu tant com vulgueu els qui esteu convençut
que triomfen sense mèrit perquè el món, dieu, és injust.
Els qui considereu que
les persones només han de dedicar-se a allò que fan bé, no us
condemno, em compadeixo de vosaltres, perquè la vida està plena
d'activitats divertidíssimes, que comencem fent fatal, però que ens
permeten gaudir, i fins i tot moltes vegades, i en contra dels
pronòstics dels qui pateixen per les alegries dels altres, n'acabem
aprenent i ho arribem a fer raonablement bé.
Els qui considereu que
visc en contra de la religió, de la moral o dels comportaments
assenyats; us dic que visc en contra de la religió imposada, en
contra del menyspreu als infidels de qualsevol fe, en contra de la
condemna a l'infern de qualsevol persona, en contra de les sectes que
sabem que ho són i de les sectes que molt poca gent sap que ho són,
en contra de qualsevol imposició que trepitgi la llibertat. I
sobretot, visc a favor de la llibertat; a favor de tenir la casa tan
desordenada o tan ordenada com em vingui de gust sense canviar una
estona de tocar la guitarra o d'escriure un poema per cap desinfecció
amb productes sintètics que malmeten el mar i el bosc. Visc a favor de la
llibertat d'empastifar-me de fang, de considerar i saludar igual algú
que se sent petit i falsament inferior com algú altre que és
conscient que té un càrrec o un títol que la societat considera
superior. Em nego a condemnar els criminals, això ja ho fa la
justícia; en tinc prou amb protegir-me'n, si és que em cal. Detesto
les manifestacions medievals en contra dels criminals condemnats, abans o després del judici, encara que aquests criminals siguin prínceps o poderosos. Potser perquè penso que el que em situa en un lloc i en un temps i en un grau de culpabilitat diferent als seus són les
circumstàncies, l'educació, la genètica, l'epigenètica i l'atzar.
Em fa l'efecte que no sóc millor que cap criminal, només passa que he
tingut més sort i que he rebut més llum. També sóc conscient de les
limitacions i febleses que tinc i que la gent no veu; però sé que
la gent té igualment limitacions i febleses que ningú, ni jo, no
veiem. Entenc el sistema judicial com una necessitat per al
funcionament social, però, a mi, ningú no m'obliga ni a odiar ni a
condemnar.
Desitjaria que la humanitat fos més lliure; la majoria
d'obessions i mals comportaments tenen les arrels a la mala educació,
a la repressió, als prejudicis, a l'amor mal educat, entès com a
possessió d'un per un altre, o com a cadena que lliga algú a algú
altre. La majoria de comportaments violents tenen les arrels en un sofriment infantil, o en una
educació esmonyonada o deformada, plena de valoracions contraries a
la igualtat de les persones i a la naturalitat del cos i de la
sexualitat humana. S'acostuma a sacrificar la llibertat per submissió
a una por que és pitjor que allò que es tem. S'acostuma a sotmetre
la llibertat, la creativitat i la dignitat de les persones a unes
normes que de vegades es fonamenten només en una moral i en unes
tradicions i no pas en un benefici o perjudici objectiu.
Alguns dels
qui, al llarg d'aquests sis anys, m'heu enviat anònims, enutjats per les meves idees, heu de pensar que ho heu fet de manera anònima perquè allò que em dieu us menysvalora més a vosaltres pel fet de dir-ho, que no pas a mi pel contingut del que em dieu. Viviu esclavitzats al vostre tern i a la
vostra corbata, traieu-vos-ho, preneu el sol, remulleu-vos, somrieu,
rieu a cor que vols, rieu ben fort, i gaudiu, que el rellotge de la
vida avança i la carn que avui fimbra de goig demà es pansirà; us
endureu les rialles que heu viscut i provocat; us endureu els
somriures; us endureu la llibertat; us endureu el sol i el mar i el
temps viscut en aquesta terra mare que ens ha fet vida.
Deslliureu-vos de la presó dels dogmes que us han gravat a foc i
mireu de fit a fit l'únic déu veritable, que té el rostre d'un
infant feliç... No sigueu rucs, que la vida és un regal i hem
nascut per a riure molt, per a passar-ho bé i per a fer que els que
ens envolten s'ho passin bé...
Qui sigui que ens ha fet, ens ha fet
ignorants de tot, i no sembla que li hagi preocupat gaire que hàgim
acabat sent així.