Hi ha qui es casa per ser feliç, i hi ha qui se separa, també, per ser feliç. És un error. El fet de ser feliços (encara que ens sembli el contrari) no depèn d'allò que fem sinó del que som capaços de veure. I allò que som capaços de veure depèn de la manera com mirem i de què mirem. Allò que fem (igual com passa amb la felicitat) és una conseqüència de com mirem i de què mirem.
L'acte d'escollir fer determinades coses per aconseguir la felicitat és un error, perquè la felicitat és a cada instant i a cada punt de l'espai on som, independentment del que fem o del que deixem de fer. Si som capaços de “veure” la bellesa i la bondat que ens envolta, que (encara que ens sembli el contrari) sempre és i serà més que la foscor, aleshores ja ningú no ens podrà robar mai la felicitat. La felicitat té a veure amb la visió objectiva de l'existència; com més objectiva és la visió, més esclatant és la felicitat. Les persones que consideren que no són felices és perquè no poden veure la bellesa i la bondat amb les quals estem envoltats contínuament; fins i tot, i potser llavors encara més, en els moments més durs.
Podem casar-nos. Podem separar-nos. Podem comprar, vendre, donar, crear... Però tot això ho hem de fer perquè considerem que és el més correcte, perquè ens ve de gust, perquè racionalment o emocionalment considerem que és el millor... però no pas per ser feliços. Feliços ho hem de ser igualment, perquè no depèn de res fora de “veure-hi”.
Nota: les persones invidents poden substituir, en el text anterior, el verb “veure” pel de “copsar” o “percebre”, i el verb “mirar” pel verb “parar atenció”.
No comments:
Post a Comment