El món és ple de persones que estan enganxades a les valoracions socials, com si tot, en un mateix, depengués del grup

Molta gent busca, dissimuladament i ansiosa, l'acceptació dels altres, una rialleta, un somriure, un patac a l'espatlla, que els escoltin, que els valorin, que els tinguin respecte, que els saludin, que els reconeguin, quan en realitat, l'autèntica llibertat és l'anonimat, passar desapercebuts, ser un amb la posta arran d'aigua, fondre's amb la llum que deixarà pas a la nit, embriagar-se del so de les onades de la flaire de la sal, desaparèixer del tot de la ment des altres, per a ser invisibles per al món i trobar-nos amb el nostre jo, amb el jo íntim, que hi és no pas per l'acceptació dels altres sinó per la fidelitat de la nostra consciència a la pròpia identitat; i la pròpia identitat, ho sapiguem o no, és un infant sense possessions que gaudeix amb el que troba i prou.

Molta gent s'emprenya per qualsevol cosa; per les paraules dels altres, per les opinions dels altres, per la manera de ser dels altres... els altres, per a molta gent, són la clau de la seva felicitat... Quin error! El que els altres pensin, diguin o opinin, és un afer dels altres. I nosaltres som altres per als altres. I si els altres poden fer el que els roti, i pensar el que els roti, i dir el que els roti, ni que sigui sobre nosaltres mateixos... això és meravellós, perquè vol dir que nosaltres podem dir, fer i pensar el que ens roti... La llibertat és prescindir de l'opinió dels altres i ser invisibles per a tothom a excepció d'aquells que són aquí i ara, i que accepten el que som, el que pensem, el que diem.

El món és ple de persones que estan enganxades a les valoracions socials, com si tot, en un mateix, depengués del grup. Quin error! La vida és d'un i prou, perquè a dins de cadascú hi ha un univers sencer, i aquest és el primer univers que hem de tenir en ordre; el que percebem dins de cadascun. Si som altruistes no és per rebre dels altres no se sap quina compensació sinó perquè ens dóna la gana ser-ho, perquè ens importa el que fem, perquè ens importa el que podem fer sentir als altres, perquè els estimem, no pas perquè ens estimem.

Si voleu ser lliures, deslligueu-vos del que pensin diguin, facin o opinin els altres. Elimineu-los del facebook si us abelleix. Elimineu-los de la vostra vida, si ho considereu necessari; hi teniu dret. Sou lliures i heu de deixar lliures als altres. Qui s'acosti a vosaltres que sigui perquè ho vulgui ell o ella; qui se'n vagi que sigui perquè ho vol fer. I vosaltres feu el mateix. I no retraieu a ningú la seva fugida o el rebuig que us pugui oferir, perquè us estalvia haver de suportar-lo, haver d'estar a prop d'algú que no se sent a gust amb vosaltres. Us necessiteu a vosaltres mateixos. Necessiteu ser vosaltres mateixos. Sou vosaltres? Aquesta és la pregunta clau que cadascú ens hem de fer. Sóc realment jo qui viu en mi? O visc a ritme de les opinions i valoracions alienes?

.

.

.