Quan en Jaume començava a gatejar, la seva mare el buscava per tota la casa.
Se l'acabava trobant on menys s'imaginava.
Hi havia una simbiosi estranya entre el nen i la invisibilitat.
Es perdia als parcs, a la platja, fins i tot dins del cremallera de Núria, el dia que hi varen anar d'excursió.
Als set anys, ell i el seu cosí, s'amagaren en un armari minúscul, perfectament cúbic.
-No hi cabrem...! -exclamà el cosí.
-És estret, però molt llarg -li rectificà en Jaume.
-Llarg?
Hi entraren, i en Jaume desaparegué.
El seu cosí s'espantà molt.
En Jaume tornà a aparèixer.
-Per què no vens i mirarem on va a parar aquest túnel...?
Avui, en Jaume ha discutit amb el professor.
-Per què només X, Y i Z? -ha preguntat el noi.
-T'ho repetiré per última vegada. X és l'eix horitzontal, ens l'imaginem sobre el terra... Y, el vertical... pel qual podem fer servir la figura d'aquesta columna de formigó... Z és un eix que posarem també damunt del terra, però formant noranta graus amb l'eix X, d'aquesta manera representem l'espai on vivim.
-I el quart eix...? -ha preguntat en Jaume, persistint en l'interrogatori.
-El temps?
-No... l'altre; el que li falta, a l'espai...
-Te'n rius de mi? -li ha dit el professor amb enuig.
En Jaume s'ha posat vermell i ha engegat un crit de ràbia.
-A la merda tots...!
Davant l'astorament del grup, se'ls ha fet invisible.
L'escola s'ha omplert de policies, mèdiums, càmeres de televisió...
En Jaume s'ho ha mirat tot des d'una distància prudencial d'un metre en la coordenada de l'eix W; l'eix que el professor no li ha volgut acceptar.

3 comments:
Intrigant; ve a ser com una variant del problema dels tres cossos
Bé... Aquí el quart eix no estaria en cap de les tres dimensions del nostre espai, almenys del que copsem. El quart eix estaria assenyalant una hipotètica quarta dimensió de la qual tot el que veiem i nosaltres mateixos només ocuparíem un valor (del quart eix) i tots el mateix. Si algú fos capaç de moure's en aquest quart eix, és a dir de variar el valor del quart eix, desapareixería de la nostra visió, ja que nosaltres no ens podem moure per la dimensió del 4t eix com sí que fem amb els eixos X, Y i Z. Del quart eix només copsem un punt, el nostre; per això ni podem imaginar la 4t dimensió; la nostra ment no s'ha espavilat en ella en evolucionar, perquè no ens movem en ella, és com si no existís.
Si ja no vaig entendre massa el problema dels tres cossos, el quart eix escapa de la meva comprensió racional.
Salut
Post a Comment