Proclamem la llum,
més enllà del mar.
L'horitzó del sud
balla el vidre encès;
verd gemat, i l'or;
raig que entra al misteri
del profund i enterc;
blau endins i al fons.
Ballo ara amb el fum,
vestit amb la Lluna,
a la sorra tèbia,
de l'Illa dels Déus.
Les flors a les ones,
ja van cap al regne,
ignot i eternal
de l'humà naixent.
L'oasi del cor,
al desert del sàpiens,
oblidarà féus,
esbotzarà lleis,
trencarà cadenes,
desfarà distàncies,
i alliberarà
carcellers i reis.
Canyella en els peus
a la platja tendra,
i al penya-segat
pins de taboll brut;
olivera i verd
pansit a les branques,
i el reflex d'argent
d'un mig dia pur.
El zèfir xardós
ara ens pica el rostre,
mormoleja mots
de l'oasi etern;
ve de lluny el vent
dels riures i els somnis
enmig d'un desert
d'ensinistrament.
Un canvas al cel,
ja desfet el núvol
de la por i la mort;
l'eina del tirà.
L'oasi dels nens
al desert dels mestres
esclareix el fosc
dubte de l'orgull.
Bombolla que bull
al llom de l'atzur
niu de mort i vida;
vidre d'aigua i llum
perfum d'alga, crida;
el truc de dins diu
prou de morts i absurds
infinits sens mida.
J.S.
23 de juny de 2019
