Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Thursday, November 18, 2010

Solucions al fracàs escolar (I). Primer objectiu.


No calen grans objectius. Si més no, els primers anys de la secundària. Però calen objectius essencials que abastin tota la vida.

L'esforç. Aconseguir convèncer l'alumne que l'esforç és una eina que cal fer servir per assolir les coses grans, les que de debò importen, les que ens il·lusionen, les que volem aconseguir amb tot l'anhel.

Esforç. Auto-exigència. Capacitat de fer el que no ve de gust. Capacitat de sentir-se satisfets amb els petits èxits professionals, que potser no veu ningú fora de nosaltres. Allò que il·lusiona, mereix el preu de l'esforç, de la negació del gust, de l'esgotament, del lliurament d'energia.

Comencem per aquest objectiu. Després vénen els altres; els objectius concrets que estan relacionats amb els conceptes i els aprenentatges. La importància de l'esforç, però, és rotundament més gran, i cal treballar amb eficàcia per aconseguir convèncer per a sempre l'alumnat d'aquest tresor oblidat i perdut en un món de botons que ho fan tot i de píndoles que tot ho resolen.

Aconseguim que els adolescents s'enamorin de la capacitat d'abraçar l'esforç i l'auto-exigència per assolir allò que de debò desitgen i tindrem solucionat el 50% del problema del fracàs escolar.
.
.

3 comments:

Dafne said...

Plenament d'acord; afegiria una cosa: els adolescents necessiten referent clars, límits, veure que el profe ho té clar, el que vol i el per què; necessiten sentir-se valorats i respectats; el profe no ha d'entrar en el joc: xantatges, desafiament, etc. ha de donar confiança, però ser exigent, complir amb allò pactat, però ser just en el pacte. Comprendre la motivaciò interna dels alumnes, i no quedar-se només amb el que es veu, (sovint tan trangressor!), però no deixar-se arrossegar pel caos; cal estar centrat i ajudar a centrat. El meu lema: ara i aquí. Quan facis una cosa, fes-la posant-hi la màxima atenció i estimació. Posa't un limit, (autocontrol) i compleix-lo.
Bé, el tema dóna per molt.

Jeremias Soler said...

Jo també estic del tot d'acord amb tu.
La meva idea és anar fent, de tant en tant, posts molt breus sobre educació que cada vegada tractin un úníc punt, que pot ser un "objectiu", una "metodologia", una "actitud"... sempre per part del professor. En aquest cas he tractat la necessitat de convèncer de l'autoaplicació de l'esforç (com a objectiu). Intentaré fer-ne un per setmana.
Salutacions!

Anonymous said...

Comptant, sempre, que el context -familiar, social- hi ajudi.Si no hi ha també uns miralls "externs" favorables, o un coixí "extern" propici -i enmig d'uns valors socials com els que es reflecteixen a "Gran/s hermano/s" o en personatges tipus Belén Esteban- l'escola ho té pelut. (Pere V.)