Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Sunday, November 7, 2010

Vallparadís avui. Vallparadís sempre.










Vallparadís aquest matí.

La família passegem per un espai mil·lenari, que molts encara no han descobert. El plaer de no tenir pressa ni cap més objectiu que mirar la bellesa i enregistrar-la en una càmera. Caminar i respirar. Agrair el privilegi d'existir i el goig d'adonar-nos que Terrassa, de vegades i en alguns racons, esdevé la ciutat més bella del món.

Quan el temps cau, i tot es torna d'or i terra, el color es mostra encara més viu, més bell, més revelador de la bellesa de tot. Quan l'any tomba cap a la foscor de l'hivern i el fred comença a apoderar-se dels dies, allò que és banal perd la força que feia veure que tenia: polèmiques, intolerància a la diversitat d'opinions, prejudicis, integrisme, fanatisme d'un i d'altre color, un altre cop prejudicis i més prejudicis... Aliè a tot això, el planeta es vesteix de gala per a presentar-se a la cerimònia del solstici. Les estrelles guspiregen més temps a la volta del cel. Les fulles cauen amb un ball vergonyós i es col·loquen a l'espai de bosc que pertoca. El vent gemega i escampa flaires de mil herbes, de fum, d'humitat, de riu. El fred guanya força i promet la neu i la puresa del nord que torna, com cada any ha tornat i com cada any tornarà. La bellesa de l'estiu, que es mor, es transforma en la bellesa de l'hivern, que neix; i en aquest canvi brolla una tercera bellesa que costa d'explicar.

Cridem... cridem... pel papa i contra el papa. La Terra, però, continua girant. La nau que travessa l'univers s'expandeix i explora espais mai trepitjats.
Quanta... quanta bellesa!
.
.

3 comments:

Empar said...

El seu nom és, Vallparadís, un edèn, el cel dins la clotada, l’encert de dir-se, en paraules, bellesa.

I encara ha de créixer, aquest parc! Que en gaudiu molt, una abraçada.

Alberich said...

Magnífiques fotos i magnífic indret.
Ho diu un de Sabadell, amb les dents llargues de sana enveja ;-)
Salut.

Anonymous said...

Bones fotos d'un excel.lent paisatge. Però aquestes fotos m'han fet pensar, sobretot, que, al més sovint, no ens n'adonem prou d'allò que tenim a tocar de casa. Mireu: aquest cap de setmana vaig fer un tomb per diversos indrets del Montseny per poder contemplar justament allò que s'oferia a tres minuts caminant des de casa meva. Que rucs que som tots plegats de vegades! (Pere.)