Adéu a Capdelin. (Capdelín és mort, encara que sempre serà viu)

L'adéu

fa que l'amor despulli el seu cos clar,

i es fon l'orgull d'un temps que hem estimat;

els blaus del cel encès amb el captard.

I a prop,

la buidor de l'enyor que es torna cor,

ja mai més els espais restaran buits,

el so d'un mots volguts els ompliran.

I el plor

esdevindrà la pluja al fang ressec;

i una rialla tendra respondrà

enllà del núvol que ens amaga el sol.

Adéu

només fins d'aquí a un poc, car tots marxem

a l'altra banda del misteri mut;

ningú no torna; deu ser que el futur

prepara els àpats d'un sopar més pur.

Adéu

fins ara, puig el temps és un llampec.

¿Recordes, Capdelín, el goig escrit

dels poetes que ens cridaven dins la nit?

.
.

Poema dedicat a un dels més grans de "Relats en Català"

el dia que ens hem assabentat que és mort.