Llegeixo, al suplement dominical de “El País” d'aquest diumenge, una entrevista força interessant a la Natascha Kampusch; la noia que, des dels 10 anys fins als 18, va viure segrestada per un pertorbat anomenat Wolfgang Priklopil, el qual la va intentar convertir en l'encarnació de la idea misògina i perversa del que segons ell havia de ser una dona de la seva propietat. Potser el més interessant de tot el que explica la Natascha (a banda de les cartes que rep de pertorbats anònims que li proposen de tot i més) és la seva reflexió sobre el bé i el mal; la bondat i la maldat dels comportaments humans.
El mal és en tots. La humanitat no es divideix en bons i dolents. El maniqueisme no descriu les persones ni els esdeveniments. Som individus Homo sapiens, inquietantment similars. Portem una càrrega genètica gairebé idèntica. Les pulsions fosques que, a alguns, els mouen a cometre atrocitats podrien raure adormides en algun racó de la nostra informació genètica; de la informació genètica de qualsevol. L'entorn, les experiències infantils, les primeres connexions neuronals, l'epigenètica, l'atzar, les patologies, les característiques genètiques heretades... fan que qualsevol de nosaltres, col·locats en un determinat context, poguéssim acabar obrant com qualsevol psicòpata. ¿Quants nazis van desertar? ¿Quants van renunciar a executar civils?
Després, i canviant de tema, em capbusso en una web catòlica, que descobreixo que és un niu d'integristes d'allò més ultra, i llegeixo un debat patètic sobre la tragèdia que (segons diuen aquests ultres) va representar per a l'església que Joan Pau II celebrés una pregària multireligiosa a Asís. Un dels que polemitza s'esquinça les vestidures en descobrir que dins l'església d'Asís hi van posar símbols budistes i islàmics, com si això fos el súmmum de la degradació. D'altres parlen de legalitats canòniques, processos de beatificació i lleis transgredides... amb un lèxic i uns raonaments pseudo-lògics que, a banda de marejar-me, em recorden les estèrils discussions sobre el sexe dels àngels. Quanta ignorància! Quanta vanitat! Quanta manca de visió!
I ja no tinc temps per a gaire més perquè tinc un munt de feina.
Ah! I dissabte vaig a recollir un premi; no sé si gran o petit, ja us ho confirmaré.
Bona nit!
.
.
2 comments:
Oye, espero que te encuentres un poco mejor.
Vengo a agradecerte tu cariñoso comentario en mi blog.
Felicidades por tu premio. Ultimamente estas recibiendo muchos.
Saludos
Felicitats pel premi. I dels psicòpates i el blanc i negre, què vols que et digui, que cada dia hi ha més persones que se senten legitimades per ser jutges i botxins i que la Xarxa, també, obre moltes portes a qui es pensa que et coneix i abocar tota la seva podridura mitjançant un mail, per exemple. Costa molt d'empassar, la veritat i segurament que abans viuríem tota una vida sense haver-ho tastat, ara calen unes altres crosses per caminar. L'experiència d'aquesta noia em sembla brutal.
Post a Comment