L'atzar!
Quin paper, l'atzar!
Com conillets d'índies, les consciències patim les proves assaig/error de les mutacions.
Mutació bona... tenim fills i, amb unes quantes generacions, regalem la nostra sort a l'espècie sencera.
Mutació fallida... la massa que ens envolta ens margina, ens persegueix, ens atonyina... i no arribem a escampar la nostra llavor. La nova informació genètica "inventada" per la mutació no s'escampa.
Conillets d'índies de l'atzar dels salts quàntics, que governa les mutacions com aquell qui barreja les cartes abans del seu joc.
La força brutal de l'existència treballa amb l'atzar per a configurar la bellesa de la natura.
I enmig de tot plegat, l'amor, com a fruit de milers d'anys d'aquesta selecció governada per l'atzar com qui mou una garba i deixa passar la sorra i reté les pedres d'or.
Davant d'això, paga la pena preocupar-se gaire per res? Ocupar-se... sí; però... preocupar-se?
Ni preocupar-se, ni odiar, ni dramatitzar la mort, el dolor, o la mala sort.
Som fulles batudes pel vent... podem triar la nostra direcció? Fins a quin punt? Quan triem... podríem haver escollit una tria diferent? Sï? Segur? I qui governa aquesta tria? El “jo”? ¿Qui fa el “jo”?
Ni preocupar-se, ni odiar, ni dramatitzar la mort, el dolor, o la mala sort.
Som fulles batudes pel vent... podem triar la nostra direcció? Fins a quin punt? Quan triem... podríem haver escollit una tria diferent? Sï? Segur? I qui governa aquesta tria? El “jo”? ¿Qui fa el “jo”?
L'atzar!
Quin paper l'atzar!
Com conillets d'índies, les consciències patim les proves assaig/error de les mutacions.
I la vida adquireix formes de bellesa indescriptible, enmig de molt de dolor i de molt de goig.
¡Que vingui algú dels que dirigeixen les coses de l'univers a dir-me que sóc imperfecte!
Li diré que més imperfecte és fer-me ser un conillet d'índies! Li ho diré, però, amb molt de respecte; i per si de cas intentaré fer-ho tot bé, però no pas per por als qui sigui que puguin dirigir els universos, sinó perquè és la millor manera de fer feliços els qui m'envolten.
La força brutal de l'existència treballa amb l'atzar per configurar la bellesa de la natura.
I enmig de tot això, l'amor, com a fruit de milers d'anys d'aquesta selecció governada per l'atzar com qui mou una garba i deixa passar la sorra i reté les pedres d'or.
.
.
.
.
No comments:
Post a Comment