El procés mitjançant el qual l'adolescent escèptic s'allibera de la tradició, rebutja els valors antics i en troba de nous, és una de les forces motrius més importants del desenvolupament de la civilització.
KONRAD LORENZ
“Patologia de la civilització i llibertat cultural”.
Article inclòs dins del llibre “Das Wirkungsgefüge der Natur und das Schicksal des Menschen” (L'acció de la natura i el destí de l'home).
La lectura de les investigacions de Konrad Lorenz, i de tots els científics dels quals l'etòleg recull informacions objectives, mesurables i reproduïbles, ens descriu un individu Homo sapiens amb una conducta marcada per la informació genètica heretada després de milions d'anys d'evolució.
La llibertat dels actes ve a ser com un llançament de daus en els quals l'evolució, guiada per la selecció natural, ha configurat unes cares concretes pels daus, i uns valors determinats per cadascuna de les cares. L'atzar i/o la decisió personal influeixen sobre quins valors tenen més probabilitats de sortir després del llançament dels daus (podem excloure alguns daus manifestament inconvenients), però la quantitat i qualitat dels valors que l'evolució hagi disposat per a cadascuna de les cares dels daus tindran un pes que probablement és més gran del que ens imaginem (no veiem ni preveiem totes les cares, ni on són ni com són, no decidim del tot què podem decidir).
.
.
4 comments:
Interessant, fan uns dies amb el Manel vam veure en el programa Singulars una entrevista a un neurocientífic i ell deia que en realitat no érem lliures de les decisions que preníem, que en realitat, era el subconscient el que prenia la decisió. Com tampoc som lliures d'escollir els records que recordem i no d'altres que s'oblidaran per sempre. Va explicar que els fenòmens de sortir del cos i veure's a un mateix com des de el sostre és explicable i té a veure amb la nostra relació amb el cos. Deia com quan una persona perd un braç(el meu avi treballava al ferrocarril i en va perdre un) sent el braç molt de temps encara que no hi sigui.
Disculpa m'he desviat del tema però el teu post m'ha fet recordar que aquest programa va ser molt interessant. M'agradaria trobar-lo perquè el miressis, doncs em penso que t'agradaria. Si el trobo t'ho dic.
Un petó i Bones Festes
He trobat el vídeo del programa, potser el vas veure:
Francisco J. Rubia: "El jo és una ficció cerebral"
http://www.tv3.cat/singulars/videos/programasencer
Lo que dices va en contra de la ley del libre albedrío, ¿o lo he entendido mal?
Hola Ada!
No va en contra del libre albedrío, exactamente. Es algo más complejo. Lo que quiero decir es que la decisión que tomamos libremente depende de muchos factores que se nos pasan por alto, porque son inconscientes, especialmente en alguna de las decisiones que tomamos. Podemos decidir que opinar o que hacer, pero ¿podemos decidir que decidir?. El mecanismo de la decisión dependen de unas estructuras heredadas por los genes según la selección natural. Lanzamos un dado y pueden salir valores del 1 al 6, no otros valores. Y si el dado no es un cubo perfecto, habrá algunos valores que saldrán más veces. Cuanto más deformado este el cubo, más se decantaran los resultados hacia un mismo valor. La evolución se encarga de deformar el cubo para conseguir que el resultado del lanzamiento beneficie tres objetivos en el individuo: sobrevivir, reproducirse y controlar el entorno.
Gràcies Helena pels comentaris i la recomanació!
Post a Comment