No
he vist cap animal, fora de l'Homo sapiens, capaç de voler cercar un dolor
atroç per al seu enemic; evitant-li fins i tot la mort immediata
perquè pugui continuar sofrint, i perquè sigui conscient de la seva
fi, de la seva destrucció progressiva i del seu dolor. He vist
animals de tota mena matant els seus enemics per a menjar-se'ls, per
a protegir les cries o per a defensar el territori, però cap d'ells busca la tortura dels seus oponents com ha fet i fa l'Homo
sapiens.
No
he vist cap animal, fora de l'Homo sapiens, tan convençut de ser
l'únic capaç de pensar, l'únic capaç de saber que és, l'únic
capaç de sentir, l'únic “no animal”, l'únic gran, l'únic
valuós, l'únic civilitzat, l'únic bo. L'Homo sapiens és considera
únic en tots aquests dons, que a ulls d'ell el situen per damunt de
la naturalesa. I com que no entén el llenguatge de la resta
d'espècies, les menysprea fins a considerar-les éssers sense
consciència ni sentiments. L'Homo sapiens, habitualment, menysprea
el que no entén; i el que no entén ho considera d'una naturalesa
inferior. Patètic.
No
he vist gaire Homo sapiens estimar i agenollar-se davant la natura
com davant d'una mare.
Sí
que he vist aquesta actitud en molts individus d'altres espècies,
que segueixen el ritme natural de l'univers, les estacions del
planeta, l'equilibri de les poblacions, la renúncia a l'explotació
il·limitada dels més febles...
He
vist espècies matar, però no les he vistes exterminar i destruir a
consciència altres espècies com he vist l'Homo sapiens, que és
capaç de destruir i matar fins individus i poblacions de la seva
mateixa espècie. No he vist cap altre animal, fora de l'Homo
sapiens, millorant amb eficiència la capacitat de ferir, de danyar,
de torturar altres éssers.
Estimo
l'espècie Homo sapiens, perquè en formo part, i perquè genera
criatures meravelloses, capaces del més gran; però denuncio,
critico i m'exclamo davant la seva estupidesa perillosa que posa en
perill tot allò de bo que hi ha a la vida, i que omet tanta grandesa
de la qual seria capaç si tingués humilitat i amor davant el
misteri de la natura, i empatia i respecte vers les realitats
diferents a la seva; denuncio i critico la seva capacitat de torturar
i d'odiar, la seva violència acarnissada i refinada, la seva
crueltat. En cap altre animal no he vist crueltat, ni acarnissament.
La
tortura i la mort de Jesús em mouen a reconèixer l'Homo sapiens com
l'espècie menys civilitzada, la més perillosa, la més inhumana, i
la més sanguinària de totes les que mai he conegut.
Reclamo
un canvi biològic, cultural i essencial, que ens converteixi d'una
punyetera vegada en humans; encara no ho som.
2 comments:
L'existència de Jesús demostra que sí bé hi ha ésser humans dolents també n'hi ha de bons. Els exempts de mal seran els amos del futur. El que vindrà serà millor, si s'elimina el mal.
Al final es veu que la maldat i la crueltat eren comportaments psicològics per a la supervivència individual i de l'espècie. En el progrés està la millora.
Jesús és una demostració de l'existència del bé en la humanitat. La idea és que la humanitat camini cap a l'eliminació de la maldat per innecessària i dolenta. En tot cas, hi ha molts més humans bons que no pas de capaços de fer actes dolents i cruels. El que passa és que els darrers influeixen més o són més recordats.
Post a Comment