Monsenyor,
sotana
i ratlla
vidres
foscos,
drakkar
noir
un
somriure de pintura
de
mantega, goma laca,
fals
ivori, or balmat,
de
llautó i de porcellana.
Diu
que es prega millor amb plata
que
amb les velles arrugades
de
l'ermita, allà al forat;
a
on la llum de les espelmes
fa
dansar les ombres negres
sobre
el guix desenganxat
de
les parets i les voltes
els
passos i els sants cansats.
Monsenyor,
prega i calcula
les
pujades de l'eufòria
de Mammon i l'Iscariot
de
Simó, de Bòrgia, i tus
amb
l'elegància del duc
agafadet
de la infanta
al
Santuari del Lluc.
Les
almoines que s'enfilen
amb
la fúria de l'avern,
pensa
que, amb els fems, els angels,
poden
encendre els inferns;
negocia
amb el diable
l'expansió
del déu etern.
Monsenyor
viatja a Roma,
caminant
pel fil enterc
de
l'equilibrista asèptic,
broker,
single, swing, sinclair,
donant-li
un petó, a la llosa,
del
tossut aragonès,
fundador,
cantant, marquès.
Cada
xifra, una mirada
a
la creu i un tant per cent;
cada
compte que s'engreixa
amb
la suor de les velletes
arrugades
i els seus néts,
que
treballen a la gleva
dels
servidors del marquès.
Monsenyor
llegeix ingenu
l'evangeli
del revés.
.
.
.
.
.
No comments:
Post a Comment