Agafes
la carretera que va a Senterada, un dissabte a la tarde, vint-i-tres
de març, perquè plou i poca cosa més es pot fer. Apuntes el cotxe
cap a les muntanyes i et proposes arribar a la neu, potser a l'última
neu de l'any. Passes la Pobleta de Bellvei. Arribes a Torre de
Cabdella i veus com la temperatura va baixant i com les gotes de
pluja cada vegada suren més i cauen com pètals de satalia. Després
Espuí i Cabdella; la Vall Fosca cada vegada es fa més blanca.
Tot
d'un plegat veus un estany; un embassament. Surts del cotxe a un grau
i busques l'aigua. I no hi veus aigua, veus una altra muntanya dins
l'embassament; com una projecció cinematogràfica dels cims del
voltant que fan desaparèixer l'aigua i la converteixen en espill del
cel. Neva i el gruix de les voreres de la carretera supera el metre
d'alçada a l'embassament anomenat de Sallent; la porta
d'Aigüestortes.
No comments:
Post a Comment