Se'ns
obre al davant un temps per a construir amb les mans, i encara més
amb la ment que mou les mans, i amb el cor que mou les mans... allò
que només nosaltres podem construir; cadascun de nosaltres.
La
creixença ha d'orientar-se vers la capacitat d'arribar a construir
allò únic i genuí que només cadascú pot construir, lluitant per
esquivar les frustracions, el desànim, l'utilitarisme,
l'especulació, amb les quals els adults faran tot el possible per
desdir el nen del seu destí natural i convertir-lo en bestiar; el
bestiar que no crea, el bestiar que considera el treball com un
càstig, el bestiar que menja, excreta i dorm, el bestiar que
s'orienta en totes les seves accions i sobretot omissions per la por a
no ser ningú, a no poder sobreviure i a morir.
Els nens i les nenes ja són algú.
Els adults no són culpables d'això; intenten aconseguir amb els infants allò que algú va aconseguir amb ells, convertir-los en individus perfectes del ramat.
El
nens i les nenes han de ser persones creadores, destinades a la felicitat
de crear i d'estimar en llibertat. Necessiten, per damunt de tot, llibertat, sorra, un bassal, escorça de pi, les seves mans i la seva
ment, paper, colors, llapis, la unió més gran possible amb els
elements naturals, i algú que admiri i que estimi allò que fan i
sobretot a ells. Si creixen així, els agradarà esforçar-se fins a on calgui per a perseguir els seus somnis.
No comments:
Post a Comment