.
.
.
Quina llàstima, aquests ulls, quina
llàstima... Fets per mirar des de l'altre, per estimar la llibertat
de les persones i dels pobles, el diàleg, la comunicació, la
comprensió... Quina llàstima aquest cor, fet per acompanyar, per
acollir, per desitjar llums meravelloses a les nits fosques dels qui
ens envolten. Quina llàstima aquells que en la diferència
d'opinions, hi veuen divisió en comptes de diversitat. Quina llàstima
els que tenen por de les opinions que són diferents i opten per a
silenciar-les. Quina llàstima les persones que neguen els pobles i
les nacions; per a poder-les posseir i dominar. A on és la
grandesa si és gran perquè està inflada de totes les cultures que
s'ha menjat i que li inflen el budell en comptes d'enriquir-li
l'ànima?
Quina llàstima les bèsties que en comptes de ser humanes
s'entesten a abraçar la violència, a cops freda a voltes virulenta, de les tribus de micos que per a ser necessiten trepitjar i conquerir.
Quina llàstima aquests ulls, quina llàstima... Que miren i miren, i
sols veuen espills, i a la brillantor dels ulls aliens en comptes de
vida hi veuen mort, i tenen por, i senten ràbia... Quina llàstima
els que senten dolor i terror perquè hi ha pobles que ells no
toleren que siguin pobles, els voldrien sotmesos i convertits en
regions folklòriques que fan molta gràcia pel seu accent i pel seu
exotisme. Quina llàstima els qui anomenen mocadors a les banderes
que no són la seva, i que troben lleigs i rars i indesitjables els
qui no són de la camada o els qui tenen una altra mena de lladruc.
La seva por els fa violents, imperialistes, superbs i fatxendes... Al
ridícul que fan, ells l'anomenen patriotisme i constitucionalisme...
“Orgullo patrio” en diuen, “Lo que todos decidimos” li'n
diuen a un "Sí" d'un temps en què, o era allò o el feixisme. Però
són petits dictadors amb terns de demòcrates que els curtegen per
totes bandes, i es posen vermells d'ira quan algú és lliure, quan
algun poble que ells anomenen província els recorda que existeix i
que vol continuar existint. Quan alguna llengua milenària, que ells
anomenen de segona classe perquè no l'entenen, els recorda que és
una llengua literària i que és parlada per milions de persones i
que ha de ser respectada i protegida perquè és l'idioma en el qual
el cor de milions d'éssers humans sent i viu.
.
.
.
No comments:
Post a Comment