Aquest mar que m'acull s'empassa els
somnis de color de vida, de fum d'encens i d'or; el mateix mar que
embolcalla els cossos nus dels meus; color maragda, guspir d'argent,
aroma de pins vora del bosc.
En aquesta Europa pètria, que es
vesteix de porpra i té cos de serp, aquest mar ens arrenca el
pensament que havia de construir el futur per camins llum.
I el parlament dels monstres amb
corbata negra i ulls de rap content aixeca morals ancestrals
d'imperis que compraven nenes a canvi del vesc que amarava els cascs
dels vaixells que omplien les terres del sud.
Segle rere segle, els mariners rossos
van espletar el bosc, la selva gemada, la sabana immensa, el desert
enterc. Sense preguntar si podien fer-ho, van conquerir el món. Com
bèsties, salparen per les crestes blanques cap a l'horitzó, pensant
en la carn que devorarien al país dels pobres. Avui alcen banderes
amb signes de pau i diuen que no. Que ningú no entra a l'Europa
lliure que ells han aixecat.
Moralistes laics prohibeixen les fòbies
que el remat ha après dels mossèns bestials. Els és ben igual cap
a on rau Itaca, el martell de Tor esclafa Odisseu. Vesteixen els
cossos dels bous que arrosseguen els jous i l'arada que llaura amb
esforç l'animal begut amb licors balmats. Bous enverinats que lliuren
la vida a la mediocritat.
Palauets de merda pintada amb efluvis
de diamant i d'or. Mentida al matí, mentida al migdia, mentida a la
mort. Tothom vol ser "Charlie", però ningú no aspira a ser un ofegat,
ningú no és anònim, ningú mai no accepta de dir la veritat.
Europa feixista, sóc mediterrani!
No comments:
Post a Comment