No n'hi ha prou amb què una religió digui que està en contra del terrorisme per a considerar-la pacífica, ja sigui una religió cristiana, islàmica, hindú o la que sigui.
Per a ser pacífica,
ha de predicar la igualtat d'opcions i d'oportunitats per homes i
dones, i en general per a qualsevol persona nascuda a qualsevol casta
o classe social. Ha de defensar la llibertat d'acció i de pensament,
mentre aquesta acció o pensament sigui rellevant només i
essencialment a qui pensa o fa. Ha de acceptar i tolerar la llibertat
d'indumentària, el sistema democràtic, les lleis proporcionades a
l'objectivitat de l'acte. No ha de condemnar a mort ni a presó a
ningú pel fet de ser homosexual, adúlter, apòstata... No pot
predicar doctrines que confrontin les persones amb el risc de
l'infern etern, ja que això esperona comportaments sectaris i
integristes capaços del que sigui per a salvar de l'infern la gent
(tal com va passar amb la inquisició). I en general ha de tenir una
visió de la persona humana incondicionalment constructiva, empàtica
i pacífica.
Si no compleix això,
per molt que es manifesti, per molt que s'ompli la boca de paraules
ben sonants que separen religió i política, per molt que maldi per
exhibir la seva bonesa... si una religió conté en la seva doctrina
elements contraris a la llibertat, a la igualtat i a l'amor... és,
vulgui o no, una religió violenta i esperonadora de comportaments
injustos.
I això val per a
qualsevol religió.
No comments:
Post a Comment