La gran i el segon ja són morts. El que em va néixer l'any passat
encara gemega. Un fil de sang se li escola entre els llavis.
Bramo.
Sento l'eco del meu propi esgarip reverberant a l'altra banda de
barranc. Alço la testa per no cremar el meu fill moribund amb les
flames que no sé reprimir.
El petit mor.
S'ha acabat.
Molts ho van veure a venir i els vam ignorar; jo la primera. Segaven
roures centenaris. Aixecaven construccions. El fum de les fàbriques
ens feia emmalaltir. L'aigua del riu, l'única que podíem beure a la
temporada seca, baixava cada dia d'un color diferent i escampava
sentors infectes. La caça extingí els conills, els isards... Les
carreteres estrenyeren el paisatge. Els motors ens ensordiren, ens
desferen els nervis. A l'últim, ens començaren a eliminar per
plaer, la nostra mort els inscrivia al llibre dels herois.
Atiaren
la població contra nosaltres, només perquè ens vàrem menjar
alguns dels qui tallaven arbres. I ells?, que no menjaven pollastres?
Si ens ho havien pres tot... ¿De què ens podíem alimentar amb més
justícia, si no era dels mateixos botxins del nostre món?
I
ara, el rei, el tirà, ha fet tallar el coll dels meus petits i me'ls
ha deixat al niu perquè em mori de pena. El mateix rei que té
tancada al castell la pròpia filla, i que, gelós de la blavor dels
seus ulls, la manté verge i aïllada de tothom. El rei abusador,
mantingut per una aristocràcia explotadora dels pobres i destructora
de la terra. El rei absolut, que nega el dret de vot i que ofega
d'impostos els més miserables. El rei, que s'aferra al poder, aliat
amb el cavaller Jordi: cap de la inquisició, violent, altiu,
sanguinari, esclafador de nudistes, d'homosexuals, de llibertaris, de
republicans... El rei li ha concedit la mà de la damisel·la captiva
a canvi del meu cap.
Ja el veig.
No porta llança, és
una metralladora.
Sento les punxades a l'estómac, abans que
espeteguin les ràfegues.
Caic.
Se m'acosta. Es lleva el
casc. Em mira.
-Has guanyat. -li dic panteixant -, però abans
d'un any, el rei et farà portar un drac de l'últim racó del
planeta. Acabes d'assassinar la por del poble; i sense aquesta por,
el rei no té poder.
M'arrenca la llengua. La forada amb
la daga. Introdueix, dins l'orifici, la tija d'una rosa.
Cavalca
cap al castell.
J.S.
No comments:
Post a Comment