Vèncer la por no consisteix en creure's la ficció que mai no ens passarà res de dolent, sinó en adonar-nos que ni que ens passi alguna cosa dolenta, a l'últim, no ens passa res; i que si ens passa alguna cosa, tampoc no passa res.
Al
final, ens morirem tots, i ja està. Els colors del mar que hem vist
i amb els quals ens hem abraçat, l'olor de la pluja, i la capacitat
de no evocar res fora del que veiem en el moment, i de no tenir cap
futur al cap, fora del que veiem en el moment, són suficients perquè
haver existit hagi valgut la pena. El que vingui de més serà un
regal; com tot, de fet.
L'absència
de por està a cada instant i a cada punt de l'espai; un cop
recobrada l'estabilitat vital, és a l'abast de tothom. El vent ens
ha portat, el vent ens mou, i el vent, un dia, se'ns endú, i el
neguit, per molt que maldi, no ho pot ni ho podrà evitar; és més
útil veure's un vas de vi tranquil·lament i sense pressa, i mirar
tot allò de bell que ens envolta a on sigui que estiguem quan sigui
que hi siguem.
.
.
.
.
No comments:
Post a Comment