Una opinió de tot, des de fora de tot, que no coincideix necessàriament amb el que ens han ensenyat des de sempre.
Tuesday, December 24, 2019
Quatre dies.
Quatre dies; no vull perdre ni un instant,
alliçonant a qui no rep paraules,
ni d'ell mateix, ni de l'ego que l'angoixa.
Quatre dies, i agraït de tanta llum,
d'aquest Sol clar que travessa la finestra.
Quatre dies i els viuria tots sencers,
estimant qui se sent trist o té basarda;
els viuria tots amb qui trepitja el sol
incert del viatge tan terrible.
Voldria ser l'alegria de tants
que tenen por, sovint amb justa causa.
Admiro com maneguen la foscor,
i aquest somriure, encara, que dibuixen;
i amb el qual fan tan bonic el món;
i ens ensenyen el secret de l'art de riure.
Quatre dies, no tinc temps per dir "no puc"
"no goso", "no ho intento"... els vull tots quatre!
Per gaudir del temps valuós fet de detalls,
de tendresa, de misteri, d'esperança.
Quatre dies en què quasi no sé res;
tan sols com n'és de bell fer que somriguin
els ulls que enmig del plor no poden més
i que m'estimo tant que adhuc m'espanten.
Si acosto la mirada a tot allò,
que se'm regala avui, aquí, i ara.
Tan sols puc repetir gràcies per tot,
i anar-me'n en silenci cap a l'alba.
J.S.
.
.
.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment