Córrer, veloç,
esperonat i amb un petó a la galta,
a convertir sacs de ciment en mur.
Encara és fosc; no veura el Sol quan neix
a dins la seva gàbia.
Té sort, li han dit,
construeix una pàtria,
i cada dia tornarà vençut
i a cada jorn de nou, torna a apressar-se.
Abans de l'alba, més tard del foscant,
la vida se li escapa.
J.S.
No comments:
Post a Comment