Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Friday, November 21, 2025

La pell de gallina


Com a teràpia per a l’ictus, em vaig enfrontar al piano més profundament; com per portar la contrària als mals humors de la natura i perquè em van dir que la pràctica d’instruments que obliguessin a coordinar diferents parts del cos era beneficiosa per a la recuperació. I pensant en els autors que em posen la pell de gallina quan els interpreto, he elaborat una llista per homenatjar-los: George Gershwin, Ira Gershwin, Cole Porter, Nils Lindberg, Red Mitchell, Joseph Kosma, Jacques Prévert, Johnny Mercer, Mitchell Parish, Glenn Miller, Richard Rodgers, Lorenz Hart, Alan Jay Lerner, Frederick Loewe, Henry Creamer, Turner Layton, Jerome Kern, Oscar Hammerstein II, Henry Mancini, John Mercer.

 

 

2 comments:

Francesc Puigcarbó said...

La meva gran frustració, no haver après a tocar el piano. Sota de casa el veí va començar als 40 anys i prou bé toca. Suposo que s'hi podria afegir algun més a la llista, però els que hi són per mèrits concrets. Steve Reich últimament em té molt enganxat.
Salut

Nuesa Literària said...

Bé, jo, estrictament, tampoc n'he après en el sentit tradicional; és a dir, no he anat mai ni a una classe. El toco per allò de tenir-lo a casa i anar provant petits tastets; imitar a un, imitar a l'altre, pensar quina és la idea. I al final, amb una mica de llenguatge musical, i motivació terapèutica, s'aconsegueix alguna cançoneta, sempre improvisada ( que és el que es diu quan un és incapaç de seguir literalment una partitura).
Salutacions!